De Google, la memòria i els punts obscurs d’internet

Com s’ha fet això i com s’han anat emmagatzemant dades i dades, de gent famosa, de pobles, de gent no tan famosa, de carrers, de marques, de història, no ha estat tan senzill. O de la difamada, injustament, Wikipedia o ‘Viquipèdia’ en català. Però la verossimilitut, la immediatesa i la contemporaneïtat de les dades, són irrefutables i, diré més, imbatibles. Coses de les noves tecnologies
Servidor, no te cap por a les innovacions en la ciència, ja sigui en el maneig de l’ADN o en la Intel·ligència Artificial. El que a uns fa por, a mi m’intriga. Penseu que, a l’inici, la xarxa Internet va ser un descobriment militar per descentralitzar els centres de decisió. Aquest pecat original la fa terrible? O el seu ús per a la pornografia és una excusa pel seu tancament? Quin és el seu maneig amb esma? Passa el mateix amb els telèfons mòbils i la immediatesa de la comunicació. Que pot esdevenir una vici? Sí. A mi em fa molt de servei poder dur quasi tots els meus arxius damunt, vagi on vagi i em pugui comunicar amb imatges, amb els qui estim. Que els adolescents l’usen sis o més hores cada dia causant possibles afectacions? Sí, però el bon ús no hauria de ser aquest.

Ara es parla de la intel·ligència artificial i dels seu vessant perillós. La IA és una aposta de futur, però els seus algoritmes s’alimenten del passat. Jo no crec que sigui una nova eina de domini, ja que la ironia i el sentit de l’humor li seran aliens. Hi ha qui l’albira com una nova revolució industrial, tant pel guany en la productivitat com en la millora dels serveis públics. És cert que el món de les fake news o dels deep fakes (mentides o falsedats generades amb IA) fa temps que s’escampen i s’escamparan. Però no tan sols a través de la IA, sinó a través de xarxes de conversa, com les mentides d’abans.
És cert que quan més connectats estam, més sols ens sentim? Missatges de text, de veu, de vídeo, xarxes socials, YouTube, Zoom, Google Meet... l’ús, i el sobreús, de tot l’aparellatge i de totes les aplicacions que a través d’internet ens mantenen entretenguts i enfeinats, mirant pantalles, sobretot les del mòbil, van generant, segons el psicòleg J. Haidt, Una generació ansiosa. Però hi ha la possibilitat d’usar internet per a socialitzar-nos de noves maneres i equivocar-nos, i aprendre’n, com ho estam fent amb la dictadura dels ‘likes’ o l’ús del porno per infants. Quina és l’edat a partir de la qual han de tenir accés a mòbils intel·ligents? 16 anys? A Mark Zuckerberg li demanaren que no permetés obrir comptes a Facebook a menors de tretze anys. «Ho mirarem» va contestar. I encara ara no ho ha mirat. Però, no parlem només dels infants, avui són els adults els qui veuen, o no, com el mòbil ha conquerit les seves vides. Sense adonar-se, o sí, dels seus punts més obscurs.

Anam de cap a un nou feudalisme? Com suggereix Yanis Varoufakis (Tecnofeudalisme, 2024). Segons el pensador grec els pilars del capitalisme han estat reemplaçats: els mercats, per les plataformes digitals que són feus de les gran empreses tecnològiques, i el benefici, per la pura extracció de rendes. Els nous senyors feudals són els propietaris del capital en el nigul, allà on s’emmagatzemarà tot. Cada pic que ens connectam no ens queda més remei que fer un pacte fàustic amb els seus propietaris i els seus algoritmes. També es barallen entre ells, com ho han fet Apple i Microsoft i altres pel domini del mercat dels videojocs, dels missatges, dels rellotges intel·ligents, de les carteres o moneders digitals, del desenvolupament no ja de apps, sinó de super-apps que ens permetran accedir, a través d’una única porta, a quasi tot el que creguin que ens fa falta. Inevitable?