Ai de la Mallorca que calla

Per exemple, aquesta: Ni un dels directament responsables d’aquella destrossa era mallorquí, nascut entre altres mallorquins en aquesta terra. Tots eren de fora Mallorca. Recordem els seus noms:
Pedro de Alagón, arquebisbe i bisbe de Mallorca. Nascut a Sardenya.

Sr. Marqués de la Casta, virrei de Mallorca i capità general del Regne.
José Hualte, inquisidor general de Mallorca, originari de Navarra.
Francesc Garau, sacerdot jesuïta, cronista dels fets. Havia vingut de Girona.

Tots ells ho tenien clar: s’havia de donar un escarment. En realitat, els obsedia una llista de descendents de jueus conversos que no abastava només 15 famílies, sinó moltes més. I en aquella llista grossa hi havia alguns dels seus cognoms.Volien donar un escarment, fer esborrall i llista nova, i el boc expiatori elegit fou el grup de fugitius que persistien tenaçment en la fe de Moisès. Fanatisme, por i ambició de riquesa, una tríada nefasta. Però quedaven molts més descendents de jueus conversos en aquells moments a Mallorca. I què feren? Res! Allò mateix podia passar-lis a ells si no callaven.

Ai de la Mallorca que calla, que ha callat massa vegades al llarg de la seva història...! Ai de la Mallorca que, anys i anys després acceptà l’estatus de marginació i segregació que patirem els descendents d’aquells condemnats. Foren segles de sofriments incomptables, de famílies desfetes, de befes, d’insults, de menyspreus. Ai de la Mallorca que, ja en la democràcia establerta el 1978, optà per silenciar la seva gran culpa col·lectiva o –en el millor dels casos– relegar-la al món dels historiadors i al territori dels arxius. Ai de la Mallorca que, per a referir-se a la qüestió xueta encunyà l’expressió «coses del passat», o aquella altra de «no remeneu els ossos que descansen»; que ens negà una catarsi que aquesta terra necessitava i que encara necessita. També cal admetre que, almanco de manera nominal, aquesta situació ha canviat en el decurs dels darrers anys.

Ara, el Parlament balear té aprovada una PNL –nascuda d’una iniciativa personal de la presidenta Prohens, tot s’ha de dir– que insta al Govern a dur a terme un conjunt d’iniciatives tendents a reparar la memòria del que anomenam ‘fet xueta’. Perquè s’ha acabat el temps del silenci. Ara el que cal és lluitar contra l’odi i la intolerància i no permetre l’oblit, paradoxalment, el gran perill que ens amenaça. I en aquest context aquest acte cobra un sentit nou. En les seves primeres edicions aquesta commemoració es feu en una quasi absoluta soledat institucional. Només un regidor de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, ens acompanyava. Avui és diferent. Gràcies, molt honorable presidenta per la vostra inestimable presència que, n’estic segur, marcarà un abans i un després. El moment és d’esperança, però també de dificultat. Les nostres passes ens poden dur a la restauració de la memòria de Mallorca jueva i conversa o poden precipitar-nos a l’abisme de l’oblit.

(Extracte del discurs pronunciat a l’acte commemoratiu de la Cremadissa el passat 5 de maig).