Que els catalans apallissats, empresonats, exiliats i humiliats durant segles per Castella es prestin a negociar un nou fals acord polític amb l’Estat espanyol em sembla una greu i funesta indignitat. Una més. ¿Què puc esperar jo, el més pacient dels mortals, com a català de soca-rel, d’una Espanya que fa segles que em maltracta, m’oprimeix i m’asfixia durant cada minut de la meva vida, que m’impedeix parlar lliurament la meva llengua i exercir la meva cultura, que m’ofega políticament i judicialment aplicant-me el decret de Nova Planta i l’article 155 de la seva Constitució monstruosa i despietada, i que no em permet ser qui soc com a persona i ciutadà i fa de mi un miserable pidolaire de les meves propietats i del meu honor? Què he d’esperar?
Una gran vilesa més
10/12/23 0:29
También en Opinión
- Delinquir, vivir en un piso de okupa y pedir comida a domicilio
- Sorpresa y preocupación por las medidas contra la saturación de Jaime Martínez
- Cuatro jugadores del Real Mallorca hacen las maletas
- Los mallorquines se 'amontonan' en Sa Ràpita como protesta: «Tenemos el mismo derecho que los turistas»
- Los inversores se lanzan sobre el Paseo Marítimo de Palma
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Joanet, has perdut es capet com tots es separatistes. Quina vida més tudada encalçant mòpies!!
Madre mía, está cada vez peor; no sé en qué mundo querría vivir, pero no creo que fuese mejor que el que vivimos ahora, imperfecto, sí, pero no vamos de llorones todo el día; es patética su vida, amarga, resentida..... en fín, que se le indigeste el turrón, que es lo que le falta.