Els Borbons i el ‘baléà’

Si algun representant de la Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà –o com sigui que s’hagi d’escriure el nom d’aquest esperanto per a reaccionaris idiotes, d’aquest codi delirant per a espanyolistes amb tantes ínfules com problemes cognitius– es plantàs en alguna de les més importants universitats del planeta, posem Harvard, posem Cambridge, posem Yale, posem Heidelberg, i explicàs emfàticament, convençudíssim, que l’anomenat ‘balear’ és un idioma autèntic, i diferent del català, els responsables dels Departaments de Filologia d’aquestes universitats se’n riurien d’ell a la cara. Potser telefonarien a l’hospital de més a prop perquè els enviassin dos infermers, una ambulància i una dosi generosa de sedants. Un filòleg de Harvard, de Cambridge, de Yale o de Heidelberg no necessitaria més d’un minut per entendre que el representant pseudoacadèmic en qüestió és un pobre tarat sense coneixements de filologia ni d’història de les llengües. En realitat, no necessitaria ni deu segons per adonar-se que el tarat en qüestió no només no és un filòleg rigorós sinó que és un fanàtic obtús i integrista que es pensa que la qüestió de les llengües no és una ciència sinó una branca propagandística de la política. I, tanmateix, es veu que aquesta associació de negacionistes del rigor i de la intel·ligència, aquesta tropa d’arreplegats retrògrads que en saben tant de filologia com un chihuaua en sap de mecànica quàntica, han aconseguit que la casa reial espanyola, el rei Felip VI, els concedeixi oficialment el títol de ‘Reial’. O de ‘Reyal’, tal com ho escriuen ells. La veritat és que el desbarat em sembla una notícia excel·lent. Perquè permet confirmar que els Borbons no saben res de les Balears ni de la nostra autèntica història i la nostra autèntica cultura –només els interessa l’arxipèlag per estiuejar-hi, sense voler entendre que aquestes illes són molt més que una escenografia vacacional i que cada vegada més patim els efectes degradants i empobridors del turisme de masses que ells i els seus acòlits han propiciat–, i, també, perquè permet confirmar que l’única llengua pròpia d’aquesta terra és el mallorquí d’en Llompart, i el menorquí d’en Borja Moll, i l’eivissenc d’en Villangómez, tres designacions populars per a una llengua que tots tres tenien claríssim, igual que ho tenen claríssim a Harvard i a Heidelberg, que és el català.