Climent PicornellPalma12/05/24 0:30
TW
0

Els jardins d’altri es confegeixen arreplegant d’ací i d’allà amb un cert desordre, controlat, això sí, faltaria més! Som-hi! Diuen que ho digué Samuel Beckett: «Primer balla, després pensa. És l’ordre natural». Ho degué dir realment? I que volia dir? Amb això de ‘l’absurd’ que ell manejava qui sap si també ho era, absurd. O era allò d’inhibir per l’acció física el trull intel·lectual? Jo que sé! També diuen que digué: «Un caos entre dos silencis, això és la vida». Ben cert. El que me du, inevitablement, a aquesta definició: «El temps és la distància més llarga entre dos llocs». Ho va escriure Tennessee Williams a El zoo de cristall. La trob aquesta citació envolvent, suggerent. Una equació de l’espai-temps, definitiva.

L’escriptora Inés González Lozano: «El que s’exigeix al qui escriu no és que el relat sigui real, sinó vertader». Perquè, entre altres raons, segons ella: «La mentida és un analgèsic; la veritat, cirurgia sense anestèsia». Sol fer mal la veritat nua, per això l’adornam amb un bon floc de colorins. Li devem poder aplicar aquella dita de Wilde? (feia temps que no sortia Oscar Wilde per aquests jardins d’altri), l’altre dia llegint Rosa Montero vaig reparar en una cita de l’escriptor de Dublín: «Totes les dones arriben a semblar-se a les seves mares. Aquesta és la seva tragèdia. Als homes no els ocorr el mateix (amb els seus pares). Aquesta és la seva».

Henar González va escriure un tuit on deia que en entrar al Vaticà l’havien obligada a tapar-se les espatlles, però els guardians no sabien que no duia bragues. Me ressona bé el contingut, la veritat. I tot parlant d’això... ‘Madame Ovary’, és el nom comercial dels productes per a la menopausa que ofereix l’empresa de l’actriu Gwyneth Paltrow. Quina imaginació més rutilant! Quina parida! Però la veritat és que té gràcia i és un aclucada d’ulls... a la bona escriptura. Madame Ovary! «És una combinació de productes que inclouen herbes, adaptògens, fitonutrients i vitamines que s’adapta a les dones que s’acosten a la menopausa o que la passen. És un règim per donar suport a la salut de la tiroide i suavitzar la transició de la menopausa, per les sufocacions lleus, els canvis d’humor i la fatiga relacionada amb l’estrès». $90 per caixa | $75 amb subscripció. La veritat és que davant tot aquest batiburrull de pseudoteràpies i ‘enganyabobos’ s’escau el que deia Francesc Fortí, cuiner d’El Racó d’en Binu, va obtenir la seva segona estrella Michelin a 1979, «era una època» diu ell «en que amb això es reconeixia la bona cuina, no el disseny, el suposat discurs intel·lectual o el luxe». Ben cert.

Més enllà dels materialistes de la història Valery deia: «El passat és una cosa enterament mental; no és més que imatges i creences». I qui les manipularà me deman? Més enllà d’allò que es sentia a 1984 d’Orwell: «Qui controla el passat, controla el futur. Qui controla el present, controla el passat». Trotski, que en sabia molt de tot això, manifestava: «Vostè tal vegada no està interessat en la història, però la història està molt interessada en vostè». La veritat és que m’és ben igual el que faci la història. A un servidor li agradaria que els meus amics em considerassin com Jussi Vatanen, actor, a Akik Kaurismäki, director de Les fulles caigudes: «Kaurismäki és un gran conversador, un home savi, digne i humil. I un extraordinari company de ‘juerga’».