TW
0

És preocupant la cobertura mediàtica que s’està donant a la ultradreta espanyola des de fa anys. En plena campanya electoral madrilenya, feixuga com està sent, veiem dia rere dia a mitjans entrevistant feixistes a televisió, ràdio i premsa escrita.

I si als nazis rere les butlletes se’ls està obrint camí des del periodisme? Ens pensam que són una fitxa més dins el joc, quan realment fa anys que vindiquen consignes d’extrema dreta i les escoltem com si res. Als mitjans cal saber discernir entre què és llibertat d’expressió i què és blanquejar els discursos d’odi.

Com a periodistes tenim agència, biaixos i opinió. És necessari reconèixer que som subjectes que aspiren a una il·lusòria i inexistent objectivitat. Repensar quins discursos volem compartir i com fer-ho no és censura: és responsabilitat.