L'autopista

Seria el cas d’una obra de Lenin titulada La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme, la lectura de la qual no crec que fes mal a ningú. Lenin assenyalava a sectors de l’extrema esquerra el perill de caure en l’infantilisme –per dir-ho potser massa aviat. Caldria afegir que aquesta extrema esquerra avui no apareix en el panorama parlamentari espanyol –ni català ni illenc. El partit on ara es vol ver invisible Pablo Iglesias és, en el fons, una esquerra moderada.

Com que no apareix l’infantilisme segregat per l’extrema esquerra, ara s’imposa el puerilisme d’una esquerra inestable –els fonaments. En seria un exemple d’allò més llastimós la inassistència de Més a la inauguració del nou tram d’autopista de la qual el propi partit s’havia fet responsable la legislatura passada. Ara se suposa que Més troba que no ho hauria d’haver fet, i així es pot deduir d’una invitació/consigna del seu més alt responsable, Antoni Noguera, a ‘passar pàgina’, oblidant potser que passar pàgina és una decisió exclusiva de la ciutadania. Passarem pàgina quan hàgim detectat en el partit suficient i sincera capacitat d’atrició i de purgació. Un partit d’esquerra, ecologista i nacionalista, no pot obrar com el PP, que castiga la memòria de la gent a inacabables carrusels de muntanyes russes. No, el Més d’ara es responsable del que va fer el Més de la passada legislatura, perquè no és admissible heretar els bons actes i rebutjar l’herència de les males accions.