La tribuna de Cristina Sánchez-Andrade , ‘El precio de la libertad’ ( El País ) és una talàia fascinant. Escriu sobre Ingrid Bergman però no diu res de la diva ni de l’actriu. Redacta unes línees sobre Ana María Matute però no esmenta res de la seva dilatada trajectòria de novelista. I vés per on, aquesta avinentesa m’ha permès escriure un emocionat article. Sánchez-Andrade desposseeix de tota auréola refulgent a Bergman i a Matute. Són dones que senten, pateixen, s’emocionen. I, a més, se rebel·len! Les dues abandonaren als seus marits. La Bergman se n’adonà que algo había muerto dentro de mí i, després, s’enamorà bojament de Roberto Rossellini . La Matute, amb l’Espanya franquista de teló de fons, no suportà per més temps, a un marit que gastava el parné que ella guanyava i que, a més, va vendre la seva màquina d’escriure. Però l’autèntica lliçò de Matute és: l’essència de la dona «no es necesariamente ser madre y esposa fiel, sino más bien ser libre y feliz.»
Llibertat i felicitat
25/05/21 4:01
También en Opinión
- Auroras boreales en Mallorca
- Las auroras boreales en Mallorca se repetirán esta noche y podrán producirse «pequeñas anomalías»
- Marta Margarit, nacida para ser doctora
- 'El Benigno' y ocho integrantes más de su clan, ante el juez
- ¿Por qué se están viendo auroras boreales desde Mallorca? La explicación de la Aemet
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.