Tragèdia olímpica

Als pocs dies de guanyar-hi el bronze a l’eslàlom K-1 d’aigües braves, per exemple, la piragüista Maialen Chourraut fou homenatjada a la Conxa (amb mitja ciutat aturada tot el matí), on l’Ajuntament donostiarra, la Diputació Foral i tres o quatre institucions públiques més hi anunciaren la construcció d’un centre esportiu d’aquest esport, que naturalment serà referència mundial i tots els etcèteres imaginables. A Talavera de la Reina, cap a Castella, les autoritats encapçalades per la batlessa Tita García Élez han promès a la karateka Sandra Sánchez, meritòria medalla d’or davant una contrincant japonesa, més o manco el mateix, perquè com digué La voz de Talavera l’esportista és «una dels seus més grans exponents en el planeta Terra», i ha de rebre vulguem no vulguem el suport de les institucions públiques (malgrat el karate desapareix com esport olímpic), a més de ser filla predilecta i de veure la seva efígie, i la dels altres olímpics de la ciutat, en el poliesportiu municipal. Per la seva banda, la consellera extremenya de Cultura, Turisme i Esports, Nuria Flores, anunciava «amb alegria» que el nou rocòdrom que està construint la Junta d’Extremadura a Càceres «durà el nom d’Alberto Ginés», medalla d’or d’escalada a Tòquio.

I això que ja hi ha a la regió 65 rocòdroms «i que pràcticament tots són públics».
Hi sumin els resultats d’altres esports i esportistes, tots encalçats pels dirigents polítics, inclòs el rei, per fer-se la foto promocional (promocional per als polítics...) amb discurset afegit, i veuran la magnitud de la tragèdia per a l’erari públic.