Guillem FronteraPalma21/02/22 3:59
TW
0

Sabeu que moltes converses sobre qüestions problemàtiques acaben quan algú diu allò de «Tanmateix no ho arreglarem noltros». Encara ara m’ho pregunt «Bé, idò, qui ho arreglarà?». És una fórmula implacable d’expressar la resignació que transportam la majoria de persones. No ho arreglarem nosaltres vol dir, més que el que diu directament, que no creim que ningú ho arregli, sobretot els que hem apujat al poder perquè crèiem en les seves habilitats. Ens passa –a temporades, diríem– que ens instal·lam en el dubtós confort del mal conegut perquè ens neguiteja moure’ns cap a endavant. Molts opten per moure’s cap a endarrere –i, uff!, com es nota. És el panorama general de la resignació. Sabem que, quedant-nos com estam, perdrem cada dia possibilitats de millorar, ara o en un futur previsible. O sabem que aquells en qui hem dipositat la nostra part de poder formen un partit corrupte. I així i tot ens mantenim en el camí de la desgràcia general.

Podríem dir que una part significativa de la població renuncia a activar els seus coneixements quan més els necessita. Prenem decisions al marge dels punts de reflexió més diàfans. Una decisió pot ser, per exemple, adoptar com a propi el relat elaborat per gabinets sinistres encarregats de desprestigiar un o altre dirigent, un o altre poble, un país o un altre. Sabem que les fakes són una mercaderia universal que s’empra per avariar vides privades o posicionaments de grans països o aliances: per ocultar la veritat darrere pantalles que en proposen/imposen uns succedanis tòxics o ensucrats.
Fixau-vos, si no, en la fluïdesa amb què s’ha imposat, en aquesta part del món formada per OTAN, UE, EUA i alguns altres països com ara Austràlia o Nova Zelanda, la narrativa que ens situa a la part dels bons, en perill per la maldat dels altres. En perill de guerra.

Els altres són Rússia, amb el seu cap visible, Putin, que encarna el mal. No hi ha cap raó per pensar que els mandataris del que entenem per Occident (la Civilització) tenguin més bones intencions que els de Rússia (la Barbàrie). Però no volem contradir majories representades per polítics o mitjans de comunicació. Ja ningú discuteix qui són els bons i qui els dolents. Els bons som nosaltres, quina sort, quin bon discerniment.