La història contemporània ens informa que els pobles no s’han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d’haver-s’hi esdevingut tot el contrari: a mesura que els temps avançaven, els pobles –la gran massa de la població dels Estat– sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; i alhora, les possibilitats d’acció civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes». Amb aquests mots Joan Fuster entén que en les relacions humanes, i més quan intervenen «raons d’Estat», no hi sol haver «bona lògica». Aquesta cerca esbargir les falsedats per trobar la veritat, que sovint s’oculta darrere prejudicis i manipulacions ideològiques. És tòpic dir que la primera víctima de les guerres és la veritat. «Guerra» és un brevíssim assaig dins Diccionari per a ociosos. L’autor de Sueca (1922-1992) en datava el pròleg el 3 d’abril de 1963. Aquest títol, junt amb L’home, mesura de totes les coses i Babels i babilònies, malgrat la seva aparent modèstia (ell en deia que eren «poca cosa, matèria de conversa cordial en el cas que el lector i jo ens trobéssim cara a cara i ell s’hi interessés»), mostren el Fuster mordaç, volterià, intel·ligentíssim.
Joan Fuster i la guerra
Palma06/04/22 3:59
También en Opinión
- «El menorquín es balear, el andaluz es español, pero el mallorquín no es catalán»
- La mujer que denunció a un conductor del TIB: «Me dijo que si quería hablar el catalán fuera a Cataluña»
- Gran operación antidroga de la Policía Nacional y Aduanas en La Soledat
- Gran presentación en sociedad del nuevo Los Rafaeles
- Seis detenidos y tres registros en el gran operativo contra el clan de ‘El Pablo’
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.