Quan servidor era petit i em confessava cada setmana, sotmetia el confessor a la mateixa llista de pecats. El sant home s’ho prenia amb una paciència d’armari vell. Per als petits pecadors de la Part Forana, la llista de pecats era còmoda i segura: no hi podia haver cap mal a confessar pecats no comesos, mentre que obviar els de bon de veres et podia enviar a l’Infern o al Purgatori.
En aquesta llista, hi figurava infal·liblement la mentida. «He dit mentides», asseguràvem. De deu vegades nou, la mentida es resumia a la pròpia confessió. Se suposava que les víctimes de les mentides confessades eren les jerarquies familiars i potser –ara no ho record bé– el mestre. Sigui com sigui, la qüestió és que considerava –ho consideràvem tots– que, de la mentida, n’havíem de respondre davant Déu a través del sagrament de la confessió.
No diràs falsos testimonis ni mentides
Palma11/04/22 3:59
También en Opinión
- Lunes veraniego en Mallorca como antesala al cambio de tiempo
- ¿Qué necesita el Real Mallorca para salvarse matemáticamente?
- Peligro en la Ma-10: los cicloturistas invaden la carretera en el Coll de Femenia
- El cruce de datos con Hacienda saca a la luz 8.700 viviendas turísticas ilegales
- Por qué deberías tomar zumo de zanahoria por la noche
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.