No hi ha mitjans de comunicació infal·libles. Ara: hi ha mitjans de comunicació molt més de fiar que d’altres. Quan dic de fiar em referesc a què els pots llegir amb menys vigilància i menys suspicàcia, sabent que t’oferiran aproximacions honestes a la realitat i no simple propaganda més o menys dissimulada, sabent també que basen el seu treball en una concepció íntegra i eminentment professional de l’ofici. Un dels mitjans més de fiar del món, amb una trajectòria quasi centenària que l’avala, amb un arxiu prodigiós i inacabable de reportatges, de cròniques, de perfils i d’articles que li confereix prestigi, i amb una nòmina de col·laboradors tan llustrosa i variada que inclou el bo i millor del periodisme literari del darrer segle, és el setmanari New Yorker, conegut pel seus temes sòlids i exhaustius, els quals sovint han estat treballats durant mesos o fins i tot anys. El New Yorker és conegut, també, per l’escrutini a què sotmet tot el que s’hi publica. Fa uns anys, vaig tenir la sort de fer una entrevista llarga a l’escriptora Judith Thurman, que col·labora amb el New Yorker des del 1987 i n’és escriptora en plantilla des del 2000. Li vaig demanar pel procés d’edició i de comprovació de dades –fact-checking– de la revista, que tenen fama de ser molt severs. Em va respondre això: «Són molt severs, sí. És com tenir un tutor. Fas feina colze a colze amb ell o amb ella. Li passes el que has escrit, ella o ell t’ho destrossa i tu ho reescrius. Sempre et fan treure les frases de les quals estàs més orgullós, perquè són les més exhibicionistes, o perquè és allà on la teva veu es fa massa intrusiva dins la peça. I després hi ha el procés de fact-checking. Quan escrius tu saps que ho hauràs de justificar tot, que hauràs de saber defensar totes i cadascuna de les paraules que escrius. La relació amb els editors i els fact-checkers no és hostil, però sí que pot ser crispada». Es miri com es miri, aquest procés és tota una garantia de qualitat i de veracitat. I bo i veraç és el que ha de ser el periodisme. Idò bé: després que el New Yorker destapàs l’escàndol de l’espionatge massiu de l’estat espanyol a coneguts independentistes catalans, el periodista i escriptor Daniel Gascón va fer un tuit desqualificant la revista. Daniel Gascón escriu per El País i col·labora amb la COPE i ‘Al rojo vivo’. L’espanyolisme és exactament aquesta mescla d’ignorància i supèrbia.
L’autarquia espanyola
Palma30/04/22 3:59
También en Opinión
- La ayuda del Imserso que desconocen los jubilados
- Susto en aguas del Port de Sóller: una culebra de considerable tamaño pasa entre dos piraguas
- Competencia multa con más de 230.000 euros a las empresas que tiraron más de 6.700 cartas en Palma
- La Aemet amplía las alertas por lluvia en Mallorca
- Muere el fotógrafo catalán Toni Espadas tras ser atacado en Etiopía durante un rodaje televisivo
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.