Ni broma ni bogeria

Doncs allà s’han presentat Phil White (exconsultor i un dels fundadors de Patriotic Millionaires), i Marlene Engelhorn (advocada i empresària i fundadora de Tax Me Now i Millionaires for Humanity, que sap de què parla perquè ha donat el 90 % de la seva fortuna), amb més companys d’aquesta curiosa i admirable ideologia, per demanar als prohoms, i prodones, de l’economia mundial, en gran part també milionaris, que empenyin els governs i modifiquin les legislacions per gravar més les grans fortunes. L’argument motivador, afegit al conegut escapisme que els estats permeten als molt rics (i als escapismes no permesos però practicats...) és prou comprensible: «És indignant que els nostres líders polítics escoltin (només) als qui tenen més. Són precisament els que menys saben de l’impacte econòmic d’aquesta crisi, i molts d’ells paguen impostos increïblement baixos. L’únic resultat creïble d’aquesta conferència és gravar als més rics i fer-ho ara».

Tots sabem que els sistemes fiscals són injustos (i no parlo de la grolleria de l’exrei, que no deixa de ser un distractor: encara que tots els socis de la família reial fossin una mescla de Locke, la mare Teresa i Richard Feynman, que no és el cas, la monarquia continuaria essent incompatible amb la democràcia), i tots volem pagar menys impostos. Però que ho digui gent com White i Engelhorn, mentre la pandèmia ha vist aparèixer més de 500 nous milmilionaris i gairebé un milió de persones entren en la pobresa cada trenta hores, com acaba de divulgar Oxfam Intermón, confirma que per un cop no anam equivocats.