Guillem FronteraPalma13/06/22 3:59
TW
0

Palma, 6 de juny, entre les onze i i mitja i les dotze i quart. L’escenari és el de sempre en aquest temps: molta pols d’obra. Brutor, defecacions canines, plàstics, papers que ahir embolicaven unes llepolies. Renou eixordador de maquinària, d’automòbils, camions. Com que som devora la parròquia de Sant Sebastià, el carilló afegeix al renou més renou i un recordatori d’ostentació de poder i de cursileria. Fa una estona que esper un taxi. N’ha passat un que, pens de principi, no em deu haver vist. Un veïnat que torna de l’adrogueria em comenta que ha vist un parell de creuers al port de la ciutat: em dóna aquesta informació com a avís de les dificultats que tendré avui per trobar taxi. Però de creuers n’hi ha pràcticament sempre, sobretot a l’estiu, i la presència del servei públic del taxi deu estar regulada tenint en compte aquesta circumstància, li dic servidor, crec ara que més per donar-me coratge a mi mateix que no per entendre la situació. Lo que diguis, comenta ell, però l’escassetat de taxis en dies així és un fet llargament comprovat.

Mentre parlàvem, n’ha passat un altre amb llumet verd, que tampoc no ha atès la meva crida ja un poc desesperada –faig tard. Just quan el veïnat continua camí de ca seva, un altre taxi amb el «lliure» encès, tot i que amb el llumet apagat, fa de no veure’m. En tot aquest temps –mitja hora llarga-, n’han passat alguns més sense cap senyal encesa i sense passatgers. Finalment, en ve un que amablement –s’ha de dir així, perquè és més que dir professionalment– s’atura al meu costat i literalment em recull. Fa tres quarts d’hora que l’esperava i, per tant, floreix des de la primera salutació un sentiment de gratitud molt profund.

Parlam de la situació d’aquest servei públic a Palma. El taxista és estranger i l’ajut a traçar l’itinerari que hauríem de seguir. Després, el faig partícip de la meva tan recent experiència. I ell em contesta:
-Perdoni, però això que em diu és impossible.
-Com, impossible?- pregunt servidor.
-Sí, perquè la normativa no ho permet.
-Em vol dir que tot plegat no ha estat més que un miratge?
-Jo no li dic això, senyor. Només li he dit que la normativa és clara al respecte.
Com pot suposar el lector, la conversa va derivar cap a un absurd digne de Ionescu.