Quan vaig veure n’Antònia Vicens per primera vegada, em va semblar una d’aquelles tímides al·lotes mallorquines del postfranquisme. Per molt il·lusionades que semblessin, no deixaven de ser el que havien estat fins aleshores. Estava acompanyada d’en Guillem Frontera i firmaven llibres a la diada de Sant Jordi a El Corte Inglés de Jaume III, que aleshores encara es deia Galerías Preciados. M’hi vaig acostar perquè també jo, un al·lot tímid, feia anys que coneixia en Guillem de quan, a damunt la meva Vespa, volíem ser periodistes esportius. Suposo que aquell dia en Guillem em va dedicar Els carnissers, i n’Antònia, ho recordo bé, em va firmar La santa. Un dia per no oblidar. La generació erugada dels setanta començava a caminar de valent. Xerràrem una bona estona del nostres projectes literaris. Jo ja havia començat a escriure teatre de bon de veres. Ara m’emociono quan hi penso.
Més em vaig emocionar dilluns passat veient n’Antònia Vicens recollint el premi més important de les lletres catalanes.
La generació erugada
Palma19/06/22 3:59
También en Opinión
- Alerta por chubascos fuertes y tormentas en Mallorca
- Todo listo para la inauguración del nuevo Los Rafaeles
- La Fiesta del Cine vuelve con entradas a 3,5 euros
- Una joven de 26 años, herida crítica en un accidente a la altura de la UIB
- Fallece el primer turista de la temporada: un joven se precipita desde la azotea de un hotel de s'Arenal
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.