Com una nova religió, la poètica de Romania ens arriba de la mà d’una autora original, Marta Petreu (Apocalipsi segons Marta, Pont del Petroli, 2019) gens encarcarada en els tòpics, que abasta temes esparsos en una filosofia treballada per l’experiència, que s’allunya del territori dominat pels sentits. El pensament, hi és latent, però no implica una versificació merament conceptual. La dificultat, em sembla que extrema, de traduir aquests textos ha posat a prova la mestria de Jana Balacciu i de Xavier Montoliu, que han resolt amb èxit el laberint d’una poesia extremadament subtil, però que connecta amb les contingències d’un temps afeixugat per les crisis de tota mena, que sacsegen la cultura occidental.
La paraula ‘Apocalipsi’ implica ‘revelació’ que sobta, que trastoca, que ens enfronta amb els altres i també, amb el coneixement que tenim de nosaltres mateixos. El terme grec va ser usat per a donar nom a un llibre singular, el darrer de la Bíblia, que encara avui demana noves i satisfactòries interpretacions. Marta Petreu utilitza aquesta paraula contundent per a introduir-nos en un mar de descobriments personals, íntims: «I sota la pell neta/ com els bolets comestibles/ floreixen metàstasis.» La malaltia (física o mental), la supervivència, la sordesa cultural que reben els fenòmens de l’esperit. La recepció materialista i grollera que avui espera qualsevol manifestació mística. No és temps per a poetes que s’enlairen ni per a símbols que apunten al cor de la mediocritat. Avui – diu la poeta – els qui senten, els qui pensen, els qui gosen desafiar els reglaments tàcits de la societat són «carn de canó» que descriuen «com envelleix la terra» enmig d’una immolació de les biblioteques, dels llibres, del pensament que ha estat la tradició d’unes generacions tal vegada més primitives, però més sensibles al dolor i a la bellesa. Un temps, els nostre, en què la identitat és la por.
M’agrada la poesia de la cuina, de la preparació del menjar, del cuinat. La poeta transsilvana sap què és treballar en allò que es menja, en un espai petit, en un plat improvisat. Aquesta saviesa que raja no ve de cap llibre ni de cap ‘revelació’, sinó de l’experiència, de l’estudi, de la dificultat d’un poble i d’un país, entotsolat enmig d’Europa, inacabat en la seva configuració, però que tanmateix és referència necessària per a comprendre els esdeveniments dels dos darrers segles. Romania és present en aquesta poètica filosoficocasolana, hermètica fins a cert punt, però profundament humana. L’autora, doctora en Filosofia, coneix els escriptors del seu país i la seva tragèdia. Són part del seu magma, que s’albira entre les pàgines del poemari: Un malson, un home, una expectativa, un Déu, una religió, una pàtria. Una desesperació.
L’exploració metafísica de Petreu arriba a cims de poètica difícilment superables, on s’impliquen sentiments que habiten en les cavernes de cadascun dels lectors que hi sondegen, ja siguin d’aquest món o de l’altre.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.