En el Fossar de les Moreres

L’historiador Marc Pons ens informava, en un sòlid article publicat en El Nacional.cat, del protagonisme de Jerònima Peiró durant els avalots de Barcelona contra l’exèrcit Borbònic, a inicis del segle XVIII. Probablement Peiró, subratlla Marc Pons, era propietària d’un dels hostals del Born, cosa que explicaria el seu ascendent popular. Segon el Dietari de la Generalitat, una multitud de dones es va llençar al carrer demanant armes. Això succeïa el 14 d’octubre de 1705. El grup escultòric del Fossar de les Moreres va aixecar-se en memòria dels defensors de la ciutat durant el setge filipista dels anys 1713 i 1714. Tanmateix, molts de catalans que s’hi acostaran amb motiu de la Diada, tindran un record per a aquesta Jerònima Peiró que va fer brandar les campanes de Santa Maria del Mar per tal d’alertar els veïns. De la mateixa manera que recordaran tots aquells que han defensat una Catalunya sobirana emmarcada pels anhels més dignes, els que parlen de llibertat, solidaritat i progrés. Els ciutadans que diumenge aniran al Fossar saben que també reten homenatge a Ventura Gasol i a Rovira i Virgili; a Pompeu Fabra i a Mercè Rodoreda; a Juli González, autor de la Montserrat i de la Montserrat cridant; a Lola Anglada, creadora d’El més petit de tots; a Pere Quart i a Maria Aurèlia Capmany; a Coll i Alentorn... Però, sobretot, a la gent d’acció, com és ara la que va acompanyar Macià a Prats de Molló o la que va atrinxerar-se a la seu dels representants de comerç, el CADCI, durant els Fets d’Octubre. La llegenda del peveter resumeix la filosofia de l’espai: Al morts en defensa de les llibertats, etcètera. I naturalment s’obre a una interpretació més àmplia que la de l’estricta referència a 1714. La Diada és diumenge. A tot això, Pedro Sánchez se’n va de precampanya a Andalusia i a tal elector tal discurs: com que una plantofada a Catalunya és més rendible electoralment que promoure mil llocs de feina, treu pit recordant que el socialisme monàrquic va donar suport a la repressió de l’1-O i que actuarà igual, cas que l’independentisme decideixi saltar-se la lletra de la Constitució. Doncs mireu per on: Macià i Companys se la van saltar.