Joan Guasp26/02/23 0:29
TW
5

M’han posat una multa municipal injusta. Suposo que per el destinatari de qualsevol multa, aquesta sempre és injusta. Però la meva és ben cert que ho és. El que passa és que les normes i els protocols humans son per complir-los. Encara que l’encarregat de fer les denúncies, els agents que vetllen per la seguretat dels ciutadans, no hi estiguin d’acord. Multar amb 100 euros per haver aparcat el cotxe ignorant que s’havia d’haver anunciat amb un cartell ben gran al parabrises l’hora d’arribada, és un abús de poder inqüestionable. Hi ha delictes més greus, però no més injustos. El delicte d’ignorància en matèria de circulació es paga amb euros. El delicte d’ignorància de la llengua pròpia, per exemple, es paga amb rialles i acudits que no fan cap gràcia.

Si no saps aparcar bé et castiguen de manera aclaparadora. Si no saps parlar la llengua pròpia, o no la vols parlar, o te’n re-fots dels qui la parlen i volen parlar-la, et premien. Et donen un destí de funcionari, de professor o de metge, i un sou mensual honorable durant tota la vida. Pots venir a Mallorca de l’altra part del món que és l’Estat espanyol, sense conèixer què significa dir bon dia, i regalar-te un despatx públic on atendre vint o trenta clients cada matí encara que no sàpigues quina llengua parlen. És igual. Un pacient o un alumne no tenen cap dret davant teu. Hagués aparcat bé la seva persona quan va néixer. Això d’aparcar el cos als Països Catalans mereix una pena i un càstig. T’haguessis informat bé abans de néixer. Els aparcaments personals de naixement a Madrid o Toledo o Segovia son beneïts amb un pa davall el braç; però a Barcelona, València o Palma son vigilats i perseguits en lupa i recàrrec i una coça al mig de les cames.

Res, que pagaré la multa, com he fet sempre. M’han sancionat per aparcar a ca meva, i els que venen de fora son condecorats per aparcar a fora casa. No passa res. És per aquest tipus d’injustícies i d’humiliacions que de cada dia crec més que el Cel existeix.