Pere Fullana26/02/23 0:29
TW
0

Una ullada ràpida observant allò que està passant en el món de l’esport –i més concretament en el futbol– ens podria col·locar en una bona posició per entendre millor el temps actual. La violència en els camps de futbol de Mallorca, el racisme i la xenofòbia d’alguns individus que utilitzen Son Moix com espai on manifestar el pitjor del que són i els debats sobre espionatges i retribucions dels dirigents per controlar la competició tenen molt a veure amb valors persistent. Allò que està succeint és el reflex i la projecció de tendències que venen de lluny i que troben en l’esport l’escenari idoni per agegantar-se. Mai no havíem tingut les eines tan bones ni les oportunitats en educació i civisme, però mai tampoc com ara no teníem un retorn tan contaminat com el que ens arriba avui. Tu i jo vivim en món semblants, compartim espais físics o virtuals i ens sentim membres d’una comunitat que té divergències, però també connexions sòlides, algunes salvatges i inexplicables, però moltes altres ben contrastades. Gran part del que sabem que passa a les clavegueres de la societat i que tant escandalitza a la «gent socialment de bons costums» constitueix part de l’empedrat pel qual hi transita la majoria de la ciutadania, per sort sense ser-ne massa conscients.

Per ventura hem de començar a reconèixer que mirant el mateix veim coses diferents i amb matisos diferents. Podem partir de la diversitat o d’allò que compartim i ens uneix. Fins i tot podríem plantejar-nos que som animals que evolucionen i involucionen, societats que fan passes en la direcció correcta, però que en molts instants de la història han perdut l’orientació i han errat el camí. És més, Ramón Tamames i alguns dels denominats referents dels setanta ara, quan ells estan en el ponent de les seves carreres, posen de manifest que sortosament el món avança sense fer massa cas a aquelles elits que han comandat sempre, amb uniformes diferents, adaptades a cada circumstància. Quina llàstima haver d’acabar veient els mestres d’ahir convertits en espanta ocells del present, i fulminant tot el crèdit intel·lectual que tant els havia costat bastir. El forat de pany de la seu de l’ambaixada de l’Orde de Malta a l’Aventino de Roma és indubtablement el forat més visitat i que suscita més debats del món. És un forat simbòlic, metafòric i si voleu una mica anacrònic, però serveix per explicar una mica millor el món. Les pedres i els monuments ocupen el mateix espai, però els rastres del protagonistes de la història no tots som com el senyor Ramón ni tots són expressió de la decadència occidental com vol fer creure Putin.