Pere FullanaPalma12/03/23 0:29
TW
3

La diada del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, és una fita extraordinària per conèixer amb més detall l’estat emocional del nostre temps. L’ambient que envolta la jornada parla del present, de les inquietuds i desafiaments que la humanitat té davant, però també de la manera com es planteja allò que està per venir. En aquest oceà d’incerteses i de pors hi sura un cert estat d’impaciència i d’inquietud, de frissor i de manca de paciència, sobretot per part de les generacions més joves que han crescut en un món fet amb la mecànica de la revolució virtual. Aquesta falta de paciència, genera una ansietat que ho justifica tot, fins i tot actituds que podríem considerar com a grosseres, sense aquells filtres imprescindibles que exigeix la convivència sana i elemental. La constatació d’estar vivint un temps d’agitació no significa que, de sobte, la història decideixi canviar el seu pas i accelerar el ritme com no ho havia fet durant milions d’anys.

Costa entendre que horitzons tan bàsics com les que presenten els feminismes encara no comptin amb els consensos mínims, en una societat oberta i dinàmica com l’actual. Les resistències són majors de les previstes i en conseqüència els avanços menors dels que havíem imaginat. S’està avançant i millorant, però no amb aquella naturalitat que havíem pronosticat. Atès que no s’avança al ritme desitjat augmenta l’estat de tensió i la diversitat, els matisos se prioritzen als acords, i els consensos no arriben, sinó que més aviat hi ha un cert interès en mostrar l’estat de desídia o d’involució d’aquells que no transiten per les autopistes ideològiques dels que corren a una velocitat superior.

Hem tingut la fortuna, com a ciutadans, de viure els darrers anys i de compartir les grans mobilitzacions feministes i de contemplar els canvis profunds en el mapa dels valors i de les conviccions, amb la dona com a principal locomotora d’aquestes mobilitzacions. Potser els darrers anys en termes generals s’havia prioritzat la unitat d’acció. Ara, en canvi, es posa en primer lloc la lluita per l’hegemonia del discurs i el lideratge de tota acció i transformació vinculada al tema dona. Tanmateix, haurem d’aprendre a conviure amb el ritme dels processos de canvi, sense automatismes ni lògiques exclusivament mecàniques. Estam assistint a una de les grans conquestes de la humanitat i més que mai sabem que la transició sempre és un terreny fet d’aiguamolls i de dificultats. La divisió i les ruptures a l’interior de qualsevol moviment social mai son una bona notícia, sobretot quan aquesta divisió representa un anunci que potser arriba el mal temps.