TW
0

Avui és Sant Jordi. És una festa màgica, que junta els llibres i les roses. És la festa dels qui s’estimen. He viscut molts santjordis de sols radiants o de pluges inoportunes. Primer vaig viure’ls amb la mirada curiosa de qui aprèn a estimar els llibres. Els meus guies eren mon pare, la meva àvia, na Rosalia –una professora de literatura a qui vaig estimar molt–, alguns amics. Sempre he pensat que el paper del guia literari és essencial. Són aquelles persones que trobam a la vida i que ens empenyen a descobrir l’amor per la lectura, uns grans companys de viatge. Mai no sabem on els trobarem. Ni tampoc si els sabrem reconèixer. Quan tenim la sort d’identificar-los, hem de sentir gratitud perquè ens faran descobertes inesperades. Ens parlaren de llibres que donaran respostes a molts dels nostres interrogants i que ens en plantejaran de nous. Respondre una pregunta sovint vol dir obrir-ne una altra. Incentivaran l’entusiasme per determinats autors que ens ajudaran a viure.

Quan ja era una lectora comvençuda, Sant Jordi es transformà en una mar magnífica on navegava entre llibres. M’encantaven les passejades per les parades, veure signar els autors, participar de la festa. Després vingueren els primers santjordis de signar les meves pròpies novel·les. Era viure la festa des de l’altra cara de la moneda. M’emocionava –em commou encara– la trobada amb els lectors: aquells minuts d’encontre, les mirades que et transmeten força, les paraules que t’animen a continuar escrivint històries. Unes frases, un comentari, el somriure i l’abracada. Tinc moltes anècdotes precioses, que m’agrada guardar a la memòria.

Avui signaré la meva darrera novel·la, Tots els noms d’Helena. Faré un llarg recorregut de parades pels carrers plens de gent. Una vegada més, tornaré a pensar que Sant Jordi hauria de ser cada dia perquè la lectura ens salva de molt dolor, de molta solitud, de moltes pors. Veuré els carrers plens de roses i la il·lusió dels qui en regalen o en reben. Roses i llibres? No puc imaginar una combinació més bella.