Damià Perelló FemeníaPalma24/04/23 0:29
TW
11

Quin temps aquell en què la senyera presidia qualsevol acte polític, cultural o popular. La reivindicació de la identitat pròpia o de l’autogovern anava indiscutiblement lligada a la seva exhibició. Les manifestacions estaven plenes de senyeres, les parades de llibres o productes típics també, els cotxes lluïen llaços quadribarrats o adhesius amb el mateix motiu. Amb l’arribada de la democràcia, l’autonomia era una oportunitat que il·lusionava la gent, i això s’havia de visibilitzar. Quaranta anys després sembla que s’han amagar els símbols propis, bé sigui la senyera en la seva versió original o les seves derivades territorials. Avui, ni els partits o les entitats que abanderen posicions que podríem qualificar de nacionalistes o regionalistes en fan gaire ostentació d’aquesta simbologia. La imatge corporativa, dissenyada per professionals asèptics de la matèria, ha substituït els referents de país en nom d’una modernitat mal entesa que ho homogeneïtza tot; com si fos impossible complementar ambdues simbologies.

Curiosament, l’arraconament de la senyera ha vengut acompanyat de la recuperació de la bandera espanyola, en una ostentació de nacionalisme d’Estat, per part de certes formacions i grups socials, bé en la seva versió monàrquica o republicana. Però no deixa de ser significatiu veure com s’ha imposat, entre certa opinió pública, una redempció dels símbols que representen el projecte nacional de l’Estat en detriment de les identitats perifèriques.

A Balears, els símbols autonòmics, construïts a partir d’afegir a la senyera comuna distintius propis, mai no han acabat d’arrelar. Ni tan sols el Dia de l’Autonomia la bandera regional té cap protagonisme; uns draps lligats a les palmeres de Sagrera que pretenen emular-la s’assemblen més a una gran bandera espanyola republicana que domina tot el passeig. Expliquen que en plena repressió borbònica, després dels Decrets de Nova Planta, la Festa de l’Estendard a Palma se celebrava homenatjant un pal buit. La senyera quatribarrada del rei en Jaume era una nosa. Al pas que anam, correm la mateixa sort. Si volem tenir un futur, hem d’estar orgullosos dels nostres símbols i mostrar-los amb normalitat. Amagar-los ens condueix al no-res.