Guillem FronteraPalma15/05/23 0:29
TW
0

La creativitat artística neix de moltes maneres i a la crida d’estímuls ben variats. No descartem, però, l’ànsia de notorietat pura i simple. Aquestes demandes es donen ara amb més abundància que fa un parell –mallorquí– d’anys, i generalment s’atribueixen a la sacsejada dels esperits exposats a la pesta i els seus efectes morals. Les èpoques de tribulació, que és quan, segons orientació ignasiana, cal no fer mudança, de vegades han estat un territori fèrtil per a la producció artística. Recordau els cims de l’expressionisme que esclataren entreguerres. És un dels molts exemples que podríem treure a rotllo. Però, és clar, no existeixen mecanismes de causa/efecte suficient i suficientment fiables com per deduir-ne una llei universal. En temps de tribulació, poden eixir monstres insignificants, amb l’etiqueta d’art, als mostradors més cridaners de noves i misterioses galeries, que es fan lloc a la ciutat empenyent tot quant tenen devora, sovint fins a esbucar pilars de la tradició cultural del país.

Allò que passa de vegades entorn de l’aparició de nous artistes és que en coneixem abans la seva filosofia que no l’obra que en resulta embolcallada. Com d’habitud, l’artista és entrevistat abans d’inaugurar-se l’exposició, de manera que l’espectador perd la seva innocència, sovint tan necessària per a la contemplació neta, transparent, de l’obra. Els prejudicis, en aquests casos, solen distorsionar la percepció de l’obra, que apareix de sobte transmutada –o simplement emboirada- davant la mirada de l’espectador.

Després de Marcel Duchamp, és realment difícil sorprendre l’espectador. Encara ens sorprèn més el seu urinari que no un bou de Damien Hirst conservat en formol –o en sigui quin sigui el líquid que empri per a aquesta tècnica. L’artista d’ara que pretengui sorprendre’ns té al davant un repte mal d’acarar. I, no obstant, la sorpresa continua sent una envescada repetida –d’escassa eficàcia: si no ens aporta quelcom més que una pretesa i suggestiva novetat, no tardarà gaire a precipitar-se en el ridícul.

Aleshores no hi ha filosofies prèvies que puguin atenuar l’impacte de l’operació. Així i tot, els mitjans de comunicació en van plens, de filosofies que es pretenen pilars d’un art que se cerca ell mateix.