De Marga a l’alferes Bauzá

L a setmana passada na Margarita de Campos va plantar-se a la verbena de sa Cabaneta i fins i tot va corejar alguna de les cançons de Joan Dausà. Com plora el mar, potser? I tant. Dausà ha fet campanya a favor dels que s’aventuren a creuar la Mediterrània en una pastera d’aquelles tan fràgils que s’engronsen de valent si algú gosa fer ones amb una cullereta de cafè. Ja en sabeu la lletra de la cançó esmentada: «Com plora el mar (···) quan veu un cos que cau/ un altre cos que cau/ i la mort amb gust de sal». No cal dir que Dausà es refereix als grups d’immigrants que Pepé i Vox consideren que han d’ésser objecte de vigilància severa perquè és probable que tinguin quelcom a veure amb l’augment dels robatoris, de les agressions sexuals i de la proliferació del mosquit tigre. Mai de mai, una pepera de debò com na Margarita de Campos pot identificar-se amb Dausà. De manera que ja podem afirmar que la hipocresia és un dels valors més remarcables de la seva personalitat política. Molt probablement el setembre tornarà a vestir-se de pageseta a les festes de Santa Margalida i, en arribar la tardor, farà de matancera a part o banda. D’aquesta manera sembrarà el dubte sobre la intensitat del seu mallorquinisme entre aquells que ara mateix veuen clar (i amb motiu!) que és un autèntic perill per als valors culturals que ens identifiquen. Tanmateix, els estrategues del carrer de Gènova estan convençuts que podran reconduir els recels actuals cap a un «amb na Margarita encara rai!» fins que aquest mateix corrent d’opinió acabi per considerar-la l’heroïna que ens ha salvat del colonialisme casernari de Vox. Acceptem-ho, no van desencaminats. El pensament regionalista disculpa pietosament aquell «lo primer és lo primer» pronunciat per dona Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll, quan va haver de justificar el seu suport a Franco, encara que el feixisme destruís llengua, paisatge, història. I vides, naturalment. Els germans Montserrat i Parets, les despulles dels quals foren lliurades a la família després de vuitanta-sis anys, eren paisans seus. Però, en fi...! «Lo primer és lo primer». Escolteu les reflexions que no trigarem gaire a sentir: i que podia fer na Marga si Madrid l’obligava...? O: si Vox acaba per entrar en el Govern hauria estat molt pitjor. Tanmateix, Margarita de Campos ha estat designada per Núñez Feijóo per desmantellar les cinc illes. Vox pinta poc en aquest projecte de fonaments miserables, tot i que en reclama el protagonisme. Digueu-me: què hauria esbordellat el general Coll, a Cort, que no hagi desfet el batlle Martínez? Qui de Vox pot superar Joan Pons Torres, flamant nou conseller del govern de Menorca, en la degradació dels valors culturals i lingüístics de l’illa? Fins i tot la number one dels Caralsoles, Idoia Ribas Marino, és una perla polida a la factoria de Rosa Estaràs. Insisteixo: la responsabilitat de reconvertir les Illes Balears en las islas adyacentes o en un femer sense nom, recau plenament en el Pepé. O en na Margarita de Campos. Mireu-vos-la: en comptes d’anar pas a pas sembla que va en Guzzi. Frisosa de fer els deures...! Podem augurar que deixarà en un no-res aquella catàstrofe absoluta que va ésser l’alferes Bauzá. El repte no és fàcil, però va camí d’aconseguir-ho. Té esperit competitiu. I vulgues no vulgues, els rècords estan per a superar-se.