Pere Antoni PonsPalma21/07/23 19:51
TW
0

Ja falta no-res per a les eleccions. Hauria d’escriure’n un article, fins ara ho he esquivat i és poc professional no fer-lo, però el cert és que la campanya electoral m’ha semblat en general un espectacle grotesc i calamitós i crec que el millor que puc fer és afluixar-me’n i passar-hi de puntetes. Per què un espectacle grotesc i calamitós? No acabaríem mai, però vet aquí un resum en forma d’enumeració: pel nacionalcatolicisme cada cop més premodern i més autoritari del PP i pel neofalangisme cada cop més accentuat de Vox; pel cinisme sense fi d’un PSOE que ara es presenta com un mur de contenció per «aturar el feixisme» quan s’ha passat tota la legislatura naturalitzant i blanquejant i fent la bona al franquisme de les estructures de l’estat i usant autoritàriament jutges i policies contra l’independentisme i contra altres formes de dissidència; per la mescla ingènua d’impotència i d’hipocresia del món de Podemos i de tota la galàxia de sobiranismes no castellans que durant quatre anys s’han comportat de la manera més pusil·lànime i més servil amb el PSOE i ara pretenen fer creure que seran capaços de plantar-li cara i de negociar-hi productivament i de condicionar-lo per tal de fer-lo més d’esquerres i menys espanyolista...

A més, els que creim que el sobiranisme illenc ha de ser autocentrat i no sucursalista vivim escindits: tota la confiança que ens genera el candidat de Sumar Més, Vicenç Vidal, que és moltíssima perquè sabem –ho ha demostrat aquests anys al Senat– tota la bona feina que és capaç de fer per als ciutadans de les Balears, es converteix en desconfiança quan pensam que haurà de fer tractes i acords diaris amb Yolanda Díaz i el seu portaveu Ernest Urtasun i tota la tropa de progres rococó, jacobins i castellanistes que formen el món que hi ha a l’esquerra del PSOE... En fi: que per escriure es pot ser escèptic però no convé estar desesperat, i a mi la situació general, en aquests moments, m’aboca a una forma de desesperació –he triat una paraula forta i exagerada amb intenció dramàtica, però això no vol dir que sigui mentida– que em satura i m’enrabia. ¿Un pronòstic o un desig per a les eleccions d’aquest diumenge? Idò ni un pronòstic ni un desig, només el recordatori d’una frase que deia un dels meus companys de pis quan anàvem a la uni i teníem un examen per al qual no havíem estudiat: «Que hi hagi més sort que justícia».