Exemplaritat aussie-kiwi

Breus comentaris (extra)esportius sobre el Mundial de Futbol que s’ha clos a les antípodes, a part del tradicional aprofitament del poder monàrquic dels èxits de les súbdites i del gest de poder (aquesta és la clau) del president de la (reial) Federació de Futbol agredint públicament una jugadora. Més enllà d’aquestes misèries, mereix ser escampat i aplaudit els gest dels governs neozelandès i australià negant-li al president de la FIFA, Gianni Infantino, els privilegis d’una caravana policial, escorta pública (afegida a la privada que li paga la institució) i facilitació dels trasllats atorgant-li preeminència en el trànsit de les ciutats on se jugaven partits. Sobre aquesta petició, que la FIFA veu habitual perquè sol·licita i obté regularment tractament vip per als seus dirigents durant les competicions que organitza, així com durant les visites que els seus dirigents fan a qualsevol país (privilegis que se sumen als igualment habituals, i del tot excessius, avantatges fiscals que sempre exigeixen i obtenen), el govern neozelandès divulgà públicament: «La policia de Nova Zelanda va rebre una sol·licitud, que va ser rebutjada després d’avaluar-la amb els procediments operatius estàndard. Aquesta és una qüestió operativa i no farem més comentaris». Paral·lelament, el governs dels estats australians de Queensland, Victòria i Nova Gal·les del Sud comunicaren públicament que rebutjaven la sol·licitud d’acompanyar i escortar a Infantino i d’altres dirigents de la FIFA perquè això suposaria un «impacte innecessari en la comunitat», tot recordant que al seu país «la prestació d’una escorta policial se reserva generalment a dignataris i caps d’estat estrangers».