Josep M. LlauradóPalma14/09/23 0:29
TW
0

Des de les apel·lacions al silenci (i no a un silenci qualsevol, sinó al silenci que nomena i produeix...) exigides per Hugo von Hofmannsthal fins la moratòria cultural proposada per Guillem Frontera han plogut molts i molt merescuts avisos sobre la xerrameca excessiva, la logorrea inaturable i l’excés en la producció de tota mena de creacions lingüístiques. Malgrat aquestes demandes han estat tan intel·ligents com seductores, per ara només han reeixit en redols molt limitats, i així continuen essent imprescindibles i recomanables enmig d’aquest excés de missatges (digitals i analògics, escrits i visuals, llargs i curts i de tots els colors imaginables) en què vivim. Sense confiar veure-hi ni tan sols l’inici de la solució, afegim-hi ara, almenys com a prova que la batalla no està perduda, aquest magnífic llibre escrit pel periodista anglès Dan Lyons, i aplaudim a l’editor o al traductor o a qui sigui la magnífica demostració que n’han entès el missatge posant-li com a minso títol Calla!.

El títol original ja ho deia gairebé tot: STFU: The Power of Keeping Your Mouth Shut in an Endlessly Noisy World, que hauria de ser ‘El poder de mantenir la teva boca tancada en un món que no atura de produir renou’ o quelcom similar (i no cal concretar la traducció del malsonant acrònim previ: Shut the fuck up), tot i que el llibre és tan escaient, recomanable i assenyat com, ai, contradictori, perquè reclama el silenci mitjançant la redacció i la publicació d’un llarg text, que vol i mereix ser escampat, comentat i sobretot practicat. La contradicció no té solució, però no ens distraguem. Lyons (que es feu famós, entre altres motius, com a veu fake d’Steve Jobs) hi proposa que les xarxes socials ens han obnubilat amb un excés de llenguatge (com d’imatges, i no diguem de reunions, i tot per mantenir-hi el negoci), que s’ha estès als mitjans i les relacions personals («Les parelles que comparteixen temps en silenci reforcen el vincle»), i que parlar menys no significa comunicar menys, ni pitjor, ni evoca cap fracàs. Aprendre a parlar menys, a escoltar més i a amollar mots només quan tinguem alguna cosa a dir ens pot fer més feliços, més saludables i ens pot aconseguir més èxit. O sigui que...