‘Herzog’, de Saul Bellow

L’havia llegida en català fa molts d’anys però sabia que la traducció no era gaire ajustada i tenia clar que tard o d’hora l’havia de llegir en versió original. Aquests dies ho he fet i crec que feia anys que una novel·la no m’impressionava tant. Saul Bellow (1915-2005) és un dels gegants de la novel·la nord-americana del segle XX –segons Philip Roth, un dels seus dos pilars centrals, juntament amb William Faulkner– i, des del començament de la seva carrera, ja va ser rebut i celebrat com un escriptor de primera categoria. Amb Herzog, publicada el 1964, ho va demostrar definitivament, i va aconseguir un èxit (tant de crítica com de públic) colossal. No m’estranya. Si, llegida avui, la novel·la encara fa un efecte de remolí retòric fascinant, un remolí en què les cadències elegants es mesclen amb les sincopades, en què la comèdia frenètica va de bracet de la tragèdia més violenta i més bruta, en què la plasticitat conviu amb les reflexions morals i les especulacions de caire més teòric i abstracte, i, sobretot, si, llegida avui, la novel·la t’emborratxa i t’estira amb la seva energia contagiosa, em puc fer una idea de l’efecte de cosa nova, potentíssima i diferent que degué causar més de mig segle enrere. L’argument. Moses E. Herzog, un intel·lectual de quaranta-set anys, entra en una espiral descordada i delirant després de ser enganyat i abandonat per la seva dona, que se n’ha anat amb el seu millor amic. És el que li va passar a Bellow en la vida real, per tant la novel·la pot ser llegida, en part, com una venjança contra els traïdors que li varen rompre el cor. Lluny de fer una cosa lacrimògena i introspectiva, però, Bellow converteix el seu protagonista en un antiheroi que, gairebé sense voler-ho, encarna molts dels dilemes, de les crisis, de les neurosis i de les esperances erràtiques o ja extraviades del seu temps, que encara és el nostre. Pletòric i desesperat, profund i hilarant, Bellow conta «què significa ser un home. En una ciutat. En un segle. En transició. Dins la massa. Transformat per la ciència. Sota el poder organitzat. Subjecte a controls brutals. En un estat provocat per la mecanització. Després del fracàs recent de les esperances radicals. En una societat que no és comunitat i que devalua la persona». O també: «No és vera que tens una ànima, Moses? I no ens la podem treure de damunt, la filla de puta. Un desavantatge terrible, això de tenir ànima».