La petjada d'El Mallorquí

Dia 12 de juny de 1920, a les envistes de l’Havana, un tal Orentino o Antonio Martínez va acabar amb la vida d’El Mallorquí, de múltiples punyalades. Els fets succeïren a bord d’un vaixell, el Cadis, pels volts de les vuit del vespre. La causa de l’agressió mai no va ésser aclarida. Alguns testimonis l’atribuïen a una brega de joc; d’altres a una discussió de faldilles, atès que l’acompanyaven un grup de dones amb les quals pensava obrir un local de prostitució a la Ciudad de las Columnas, tal com anomena l’Havana un dels seus enamorats més il·lustres, Alejo Carpentier. Tanmateix, és molt probable que El Mallorquí fos víctima d’una venjança. Llis i ras: El Mallorquí era un pistoler al servei de la patronal quan, a començaments del segle passat, Barcelona va convertir-se en el paradigma de la lluita de classes. Antoni Soler Esteve, àlies El Mallorquí, havia nascut l’any 1882 a Sant Llorenç del Cardassar, aleshores depenent de Manacor, i seria el primer lloctinent de la banda del Baró de König, de cognom Stallmann, un ciutadà alemany relacionat amb l’espionatge i la delinqüència. Va viure al País Basc. I abans d’establir-se a Barcelona va fer una estada a Mallorca. Va ésser aquí on va conèixer Antoni Soler...? És impredictible. Tot i que l’any 1915 Soler va ésser encausat a Palma per haver atemptat contra un inspector de policia, ja feia anys que el seu nom figurava a diversos processos judicials incoats a Catalunya. De tot això en parla Josep Cortès Servera en un llibre interesantíssim titulat Antoni Soler El Mallorquí (1882-1920) Biografia d’un pistoler (Documenta Balear, 2023). Fins ara El Mallorquí apareixia involucrat a moltes històries de sang, però cap historiador havia estudiat la seva procedència familiar i social. Probablement va néixer al molí d’en Barbot o al d’en Comís, en el si d’una d’aquelles famílies que, si bé paraven taula diàriament, s’havien de considerar primes de butxaca. Sant Llorenç era un poble agrícola, amb una taxa veïnal d’analfabetisme del 95 %, segons dades d’un altre historiador, Sebastià Sansó. Els primers actes delictius que s’imputen a El Mallorquí, que aleshores tenia tretze anys, són el robatori de quatre dotzenes d’ous que costaven quatre pessetes i mitja i d’algunes joies valorades en sis. Per l’un i l’altre va ésser condemnat a multes de 125 i 150 pessetes, una fortuna. Josep Cortès Servera apunta que molt probablement no va poder pagar-les, de manera que va acabar a la presó. Amb tretze anys...! La Justícia fa delinqüents...? No ho sé. En tot cas no corregeix les pregones arrels socials i culturals d’on, sovint, provenen. Antoni Soler va optar per traslladar-se a Barcelona, la gran ciutat, i fer carrera de gàngster. Coetani d’El Mallorquí va ésser Joan de Miner, un criminal a sou que actuava pels pobles de la Serra. Aquest utilitzava destral o escopeta; aquell, revòlver. De la comparança dels fets de sang atribuïts a ambdós es pot percebre l’existència de dues societats que, al tombant del segle, i també tocant a la delinqüència, topen i no es reconeixen. L’una continua fidel a les xacres pròpies de la ruralia, les de sempre; l’altra s’explica a través de la problemàtica social que generen els canvis ideològics i de control del poder de les grans ciutats, alhora convertides en nuclis de treball i producció. El llibre esmentat ens en dona les pautes.