Durant els últims seixanta anys hem anhelat avançar en el procés de democratització de l’Església. No és una causa perduda, per molt que l’organització religiosa que conserva el poder eclesiàstic persisteix a mantenir la tesi contrària. Són multitud els cristians d’obediència romana que han ensenyat valors democràtics i han fet de l’Església un taller de lluita pels drets civils i la participació. Molts ho han fet, a més, sabent que la institució en la que pretenien viure en comunió no caminava al mateix ritme, a nivell intern. El papa Francesc es dirigeix de forma recurrent a un món ferit i en molts casos en mans d’autòcrates i autoritaris de dreta i d’esquerra en el sentit més miserable de la paraula. Parla de drets i cerca vies de diàleg d’una manera creïble, però no aconsegueix fer avançar la institució de la qual n’és el primer servidor. Francesc és un referent sobretot pels no creients i per a molts que anhelen respirar amb un mínim de dignitat. És, el papa, un bon home, perseguit i criminalitzat per un entorn clerical i principesc, engolosit pel poder i ensenyorit en una posició social que parla més del passat que del present.
Democràcia i Església
22/10/23 0:29
También en Opinión
- Alerta por chubascos fuertes y tormentas en Mallorca
- Fallece el primer turista de la temporada: un joven se precipita desde la azotea de un hotel de s'Arenal
- Las autocaravanas se plantan ante la ordenanza cívica
- Por qué deberías tomar zumo de limón por las mañanas
- Todo listo para la inauguración del nuevo Los Rafaeles
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.