TW
4

Un investigador de la Universitat de Jarvard, la de Pablo Casado (EPD), ha trobat la fórmula per a mesurar el nivell de consolidació de la democràcia a l’Estat que ens ha tocat gaudir.

Nivell Democràtic d’Espanya = PMCIS - (DIV x div). On PMCIS és l’índex de Popularitat de la Monarquia segons el CIS; DIV, la distància de Valtònyc a sa Pobla i div, els dies d’exili acumulats pel raper mallorquí. Com que fa deu anys que el Centre d’Investigacions Sociològiques no demana l’opinió als espanyols sobre la monarquia, PMCIS és 0. Valtonyc es troba a 1.251 km del seu poble natal i va haver de partir per haver cantat que l’emèrit era un lladre (actualment una obvietat) el 2018, fa exactament 1.979 dies. Aplicant la fórmula, surt -2.475.729, una barbaritat! És evident que el científic d’Aravaca s’ha equivocat, ja que no té en compte que el govern més progressista de l’univers no ha derogat la llei mordassa. Que aquest país es digui democràtic, tengui rapers exiliats i una llei com aquesta és tan contradictori com que Netanyahu construeixi un hospital a Gaza en lloc de bombardejar-lo.

Parlant de feixistes, una diputada del partit d’extrema dreta que ara governa l’arxipèlag ha proposat que «qui vulgui IB3, que se la pagui igual que jo em pag Netflix». Allà on diu IB3 podeu llegir «sanitat», «educació» o «pensions». Està clar que volen destruir tot el que és públic tret dels doblers que s’embutxaquen: n’Abascal Subvencioneta ha ingressat set milions de l’erari públic a la seva fundació privada Disenso. Per a despistar, castiguen les llengües minoritàries de l’Estat tapant l’accent de València o bloquejant els pressupostos de Prohens si no s’avenen a acabar de destruir la llengua pròpia d’aquestes illes. Sorprèn que encara no hagin proposat el retorn de la pena de l’anell pegant als alumnes que la xerrin (sospit que s’ho guarden per a la legislatura vinent, si és que el partit encara no s’ha desintegrat del tot). Mentre enlluernen als seus il·lustres votants amb aquest amor per la llengua única, van desmuntant les seves vides alhora que s’enriqueixen fent servir les institucions. Igual que els Borbons imposats per Franco de la cançó de Valtonyc. Tanta casualitat escarrufa, no?