TW
0

El dia 3 de novembre de l’any 2013 la prestigiosa revista nord-americana Rolling Stone anunciava la mort de l’artista ‘underground’ novaiorquès Lou Reed, també confirmat per l’agent del músic a The Guardian. El decés fou uns dies abans, el 27 d’octubre, i la causa fou confirmada; Reed es va sotmetre a un trasplantament de fetge a vida o mort el maig anterior i hi va haver complicacions. El doctor Charles Miller va precisar al diari The New York Times que les complicacions derivades del trasplantament de fetge van ocasionar la seva defunció.

Es va sotmetre a aquesta operació el maig d’aquest any 2013 i el mes d’octubre va ingressar a una Clínica de Cleveland, Ohio, la millor amb el que fa referència a trasplantaments renals, cardíacs i hepàtics, on el varen intervenir per rebre tractament, però va tornar a casa quan els metges li van comunicar que no es podia fer res.

Va anul·lar cinc concerts el mateix mes d’octubre, entre ells el multitudinari de Coachella. De fet, Reed va estar actiu i treballant fins l’últim moment. Hores abans que s’anunciés la seva mort, en els seus comptes de Twitter i Facebook va publicar un últim missatge titulat ‘La porta’ amb una fotografia d’un cartell amb la seva imatge a la porta d’entrada d’un edifici.

Lewis Allen ‘Lou Reed’ va néixer en Freeport (Long Island, Nova York) el 2 de març de 1942. Des de molt jove es va interessar per la música i va tocar en diverses bandes durant els seus anys d’estudiant, com ara The Shades.

Entre 1964 i 1970 va liderar The Velvet Underground, una de les formacions de rock més influents de la història, que va destacar pel seu esperit experimental i una visió elitista de l’art. Com a solista d’inquieta creativitat, Reed va ser camaleònic, espinós i impredictible, desafiant als seus fans en tot moment. Glam, punk i rock alternatiu són impensables sense el seu exemple revelador.

Va engegar la seva carrera en solitari en els setanta, debutant discogràficament el 1972 amb un àlbum homònim, al que va seguir en aquest mateix any el reverenciat Transformer, que incloïa clàssics com Vicious, Perfect Day, Walk on the Wild Side o Satellite of Love. Des de llavors, Reed, casat amb Laurie Anderson, va publicar altres 21 discs d’estudi.

El mes de maig del 2013 va ser la pròpia Anderson qui va desvetllar que el seu marit s’havia sotmès a un trasplantament de fetge: «És molt seriós però segur que estarà de tornada a l’activitat en uns pocs mesos. Ell ja està treballant de nou i fent tai chi, així que estic molt feliç. És una nova vida per a ell», va explicar Anderson llavors.

Pocs dies després des que es fes pública la notícia del seu trasplantament, Lou Reed va difondre un missatge per internet en el qual assegurava estar més fort que mai, «som el triomf de la medicina moderna, de la física i de la química, som més gran i més fort que mai i ara mir al futur per estar a l’escenari actuant i escrivint més cançons per connectar amb els vostres cors i esperits».

Vaig veure Lou Reed en un memorable concert, el 19 de juny de l’any 1980, a la plaça de toros de Les Arenes de Barcelona. El rocker americà estava de gira i arribava a la ciutat amb tota la seva llegenda acumulada, i transmetia aires de llibertat i ganes de ballar, d’escoltar artistes que tenien coses a dir i que estaven allunyats de les cutres llistes d’èxits de l’època.

Una visió anticipada: desprès de l’enregistrament de Coney Island Baby l’any 1975 va dir «ja puc morir en pau».