Qüestions crucials i urgents sobre el turisme

Joan Enric Capellà (nascut a Campanet el 1979, però criat a sa Pobla) coneix el món del turisme des de gairebé tots els angles possibles: els d’investigador, professor, treballador, directiu, polític, consultor i empresari. És per això que és una molt bona notícia que hagi decidit posar tota la seva experiència –totes les reflexions i dubtes i idees que tants d’anys d’experiència en relació amb el sector li han suscitat– en un llibre amè, propositiu i la mar d’interessant. El títol del llibre és clar i frontal, Turisme o no turisme?, i té un subtítol que ja denota l’esperit constructiu amb què ha estat escrit: ‘Reptes per a la Mallorca del segle XXI’. Editat per Lleonard Muntaner, el llibre de Capellà explica la genealogia del turisme a Mallorca i les Balears, les idees que tenien els seus promotors inicials i com de diferent és el turisme actual. El que Miquel dels Sants Oliver i companyia desitjaven que fos una porta oberta al món, una manera de ventilar i enriquir l’illa, i de donar-la a conèixer i per tant de prestigiar-la a ulls de propis i estranys, fa més de mig segle que s’ha convertit en un monocultiu depredador que tot ho acapara, tot ho condiciona i tot ho deforma, des de la instrucció dels joves illencs fins a la composició demogràfica del país, passant per les hegemonies polítiques, pel mercat laboral i per l’actitud general de la ciutadania –entre el servilisme i la cobdícia– i la seva autoestima –nul·la, amb una predisposició malaltissa a subordinar la llengua i la cultura pròpies a les llengües i cultures foranes. Llegint el llibre de Capellà, ple d’estadístiques, dades, informacions i comparacions entre el model turístic mallorquí i altres d’arreu del món –Singapur, Sardenya, Nova Zelanda–, no podia deixar de pensar en una mateixa idea. Aquesta: el problema de Mallorca, de les Balears en el seu conjunt, no és el turisme, sinó el turisme de masses. És molt diferent. El turisme, si és una activitat econòmica més, ventila la societat, l’obri, l’estimula. Si el turisme és de masses i esdevé monocultiu, però, ja només depreda, i requereix el sacrifici de tota la resta. Una dada crucial del llibre: la Mallorca preturística tenia el quart PIB de tot l’estat espanyol, mentre que avui oscil·lam entre el setè i el novè lloc. És a dir, el turisme ha girat damunt davall Mallorca, l’ha traumatitzada, l’ha despersonalitzada i, també, l’ha empobrida.