Pere Antoni PonsPalma23/12/23 0:29
TW
0

És entre al·lucinant i esperpèntic com tots els diaris, totes les televisions, totes les ràdios i, fins i tot, la majoria dels seus rivals polítics, cada vegada que constaten que el PP s’ha tornat a posar d’acord amb Vox –per impulsar polítiques fiscals que només beneficien els rics o per marginar i exterminar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears–, ho presenten com si tot plegat fos una concessió feta a disgust pels populars. El PP cedeix al xantatge de Vox, diuen, el PP s’està sacrificant a canvi de poder governar i tot plegat els suposarà costos electorals, repeteixen... Res, retòrica barata, niguls flonjos de paraules que no tenen res a veure amb la realitat. Vull dir que ni concessions a contracor ni cessions davant l’extrema dreta ni sacrificis de cap classe. El PP es posa diàriament d’acord amb Vox per dues raons la mar d’elementals. La primera és que tots dos partits nasqueren de la mateixa matriu franquista: uns són més nacionalcatòlics i els altres més falangistes, però les diferències són bàsicament de to i de barroeria en l’exercici del poder, no d’ideologia.

La segona raó, conseqüència de la primera, és que tant el PP com Vox aspiren al mateix objectiu de construir una Espanya reaccionària i unànimement castellana –castellanitzada i castellanista. Davant aquesta situació de greu emergència, el PSIB-PSOE va fent tan tranquil perquè sap que l’amenaça de l’extrema dreta és ideal per arreplegar vots d’electors acollonits d’altres partits, l’esquerra espanyola de Sumar fa discursos esquerranosos i plurinacionals mentre es dessagna en disputes internes i es desacredita fent de crossa acrítica del PSOE, i el sobiranisme es troba entre impotent i desorientat. És evident que Més ho té tot en contra –demografia, hegemonies de poder, mitjans de comunicació–, però a la llarga li resultarà més perjudicial mirar d’adaptar-se al context advers que l’acorrala que mantenir-se ferm en les seves idees i coherent amb els seus principis bàsics.

Un dels períodes més importants i fecunds en la història del PSM va ser la travessia del desert dels 80, quan no es va deixar captar ni subordinar pel PSOE. De tant en tant urgeix recordar que els partits no fan política només per guanyar eleccions i tenir poder, sinó també per fer circular certes idees, per crear realitat, per naturalitzar futurs possibles, per salvar allò del present que ens defineix i ens importa.