De desordres i d’injustícies

Pareix una paradoxa, però és el resultat d’una campanya permanent i massiva de propaganda. El feixisme –o l’extrema dreta i derivats i aliats– es passen la vida denunciant el desordre de la societat i del món i prometent que, quan ells governin, el que faran serà restablir la seguretat, l’ordre, la confiança de la ciutadania, etcètera. Com que, en especial en països amb escassa tradició democràtica com Espanya, aquest discurs és perversament usat i tendenciosament reforçat pels poders establerts, pels privilegiats i pels beneficiats per les diverses hegemonies –socioeconòmiques, ideològiques, morals, lingüísticoculturals–, idò el discurs va calant. Potser els poders establerts, els privilegiats i els beneficiats per les diverses hegemonies no són feixistes i no tenen gaires simpaties per l’extrema dreta, però sí que usen el feixisme i l’extrema dreta per desactivar aquelles persones, aquells partits i aquells moviments que amenacen la seva posició de poder i de privilegi, i així la imatge i el discurs del feixisme i de l’extrema dreta com a elements ordenadors, com a garants de l’ordre, es van naturalitzant i difonent arreu. Quan, a la pràctica, és tot el contrari. Ho hem vist a les Balears d’ençà que Vox ha desembarcat a les institucions i té poder: l’extrema dreta –un terme més difús i menys acotat que feixisme– no tan sols no du ordre, ni garanteix el bon compliment de la llei i el bon funcionament de les institucions, sinó que ho desbarata i ho embruta tot. L’extrema dreta és sempre i pertot arreu sinònim de desordre. Passa que és la classe de desordre que a ells els agrada i els beneficia: un desordre que els permet lucrar-se tot parasitant el que és públic, un desordre que els permet arraconar o invisibilitzar o fer desaparèixer tot allò que a ells –per raons de classe social, d’ideologia, d’orientació sexual, de comportament o de cultura i llengua– els disgusta. Més o menys relacionada amb tot això, hi ha aquella presumpta frase de Goethe –sempre citada de manera inexacta– que diu: «preferesc la injustícia al desordre». És una frase tramposíssima –ja dic que no és el que va dir Goethe–, bàsicament perquè la injustícia és una de les formes més cruels de desordre que existeixen. Però això l’extrema dreta ho sap de sobres, i els irresponsables que l’usen i la blanquegen, també.