El luxe del silenci

La setmana passada es presentà, a un hotel de luxe (a Madrid) una iniciativa de la Fundació Mallorca Turisme i l’associació Essentially Mallorca sota el reclam ‘Compromís per un Turisme Responsable’, i la intenció o iniciativa o el que Déu vulgui inclogué, com a reclam publicitari, el lema ‘Mallorca, el luxe silenciós’. La notícia evocava que tot plegat s’emmarca en «les iniciatives públiques i privades que s’estan duent a terme per consolidar l’illa com un destí responsable, sostenible i capaç de mantenir l’essència que el converteix en únic». Naturalment, a més de l’habitual xerradissa sobre la sostenibilitat i altres herbes propagandístiques (com sempre generosament regades amb diners públics, un costum, per molts, inexplicat i mal d’explicar), s’hi esmentaren tots els desigs «d’un turisme sostenible i proper, que aposta per la cultura, el patrimoni, la gastronomia, el producte local i l’artesania, en una Mallorca (ai!) silenciosa i respectuosa amb el medi ambient». Cal agrair-ho, ni que sigui com a declaració d’intencions, perquè molts mallorquins sospitam, i amb raó, que algú fa feina perquè tinguem un turisme degradat, insostenible i zero respectuós amb el medi ambient, i no cal dir que ho ben aconsegueix...
Quant al detall del ‘Luxe silenciós’, potser molta gent respondria amb la comprensible queixa vers la dificultat de la iniciativa, per descomptat més que necessària i legítima, queixa que adobarien amb nombrossísims i contundents exemples que el dret al silenci rep, a Mallorca i des de fa dècades, continus atemptats que el fan un somni gairebé inexistent. Però cal reconèixer que el lema publicitari és del tot encertat com definició de la situació, i força assenyat i una perfecta il·lustració, més que qualsevol discurs, de la nostra realitat. A Mallorca ja fa temps que el silenci va esdevenir un luxe, com ja fa temps que el luxe l’incorporà com un requisit més i dels més imprescindibles. El lema resum perfectament que el silenci, abans un dret i un goig a l’abast de tothom, s’ha convertit en un luxe, amb tot el que això inclou: per començar, que no pot ser reclamat legalment, perquè... és un luxe, precisament només possible per una minoria.