Josep M. LlauradóPalma22/02/24 0:30
TW
0

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desautoritzat el sacrifici d’animals amb els rituals halal i kosher, en una recent resolució que és tècnicament, i més aviat, una recomanació: no prohibeix, però permet prohibir i sobretot constrènyer aquestes pràctiques, regulades pel Reglament del Consell de la Unió Europea del 2009 i per múltiples i molt diverses normatives estatals, regionals i locals. Més enllà de l’esment concret i central a aquests sanguinaris costums, es tracta d’una sentència pionera: per primer cop, el TEDH estableix que «el benestar animal forma part de la ‘moral pública’» (fet que justifica aquesta «ingerència legítima» en la «llibertat religiosa»), afegint-hi les obvietats (força necessàries) que «el concepte de moral és «intrínsecament evolutiu»» i que «la protecció del benestar animal constitueix un valor ètic al qual les societats democràtiques contemporànies atribueixen una importància creixent».

Els crítics i descontents amb la resolució han escampat amb ganes que la sentència, que respon a una demanda contra normes flamenques i valones que prohibien el sacrifici d’animals sense un estaborniment previ que en reduís el patiment, no prohibeix per complet aquesta ‘tradició’, i per tant que, al capdavall, la sentència del TEDH reconeix i respecta «l’esperit del sacrifici religiós». Més enllà d’exquisideses lèxiques, aquest és el problema. Si l’afer arribà a aquesta institució, amb el cost i el treball que un procés tal suposa, és exactament i única per l’argumentació religiosa, que és sempre rebeca a tot raonament. Mai aquest Tribunal no hauria examinat aquestes pràctiques si la justificació hagués estat el caprici d’una persona o d’un grup, o si aquests sacrificis fossin vistos com un esport o una tècnica culinària o gastronòmica. O sigui, que ‘costums’ com ara la discriminació sexual o la censura han de rebre més consideració social si venen defensats per creences religioses, que tanmateix seran indemostrables (i infalsables) com totes. Calcem-nos, doncs, i esperem que el defensors de les corrides de toros, o de l’expulsió de les dones del sistema educatiu (o de les ‘mascletàs’ a Madrid), entre altres col·lectius, no estiguin al cas d’aquesta sentència.