Som i no som

Segons ella, som tot allò que som i que no som. Ho som tot. Què més volem? En primer lloc, una obvietat: som illes. Que no ho sabíeu? Dons, na Sissí del PP i de Vox ens ho ha dit: som illes! Però això no és res. Perquè també som indústria, som turisme, som ciència: som l’enyorança de quan no hi som! No sé qui degué ser l’autor d’aquest prodigiós guió, però es va lluir. No rigueu, però els balears som perquè foren. Som art i som cultura. Som inspiració. Som campions. Som terra que no oblida mai d’on ve! Carai, això és de matrícula d’honor.

Però no som la llengua que odiam. No som el teatre que ignoram. No som la literatura que no llegim. No som l’estudi que no aprenem. No som l’alegria que no vivim. No som res del que ens caldria ser. No som les Illes Venudes als que més paguen. No som catalans de soca arrel. No som hereus dels nostres mestres. No som fills dels nostres pares ni nets dels nostres avis. En una paraula, no som qui som. Ser, per naixement i natura, qui som: això mai!

Gràcies, Marga, per dir-nos, sense deixar de somriure, que som espanyols i castellans, que som súbdits d’un Estat que no és el nostre. Que som captius i no lliures. Que som corruptes i que no ho som. Que som més figues flors que ametlles garapinyades. Que som un zero a l’esquerra i un no res a la dreta. Que som l’aixeta d’Espanya, que som la seva salvació i la seva vida.

Som, som i som; i no som, no som i no som. Quantes coses que som i que no som. Quantes coses, però que hem estat i que seguirem sent. Gràcies, Marga, per dir-nos que som el que estimam, i no dir-nos, sobretot, que no estimam el que som: la nostra llengua pròpia catalana, la nostra història i el nostre futur de llibertat. Gràcies.