Josep M. LlauradóPalma14/03/24 0:30
TW
2

Vint anys després dels atemptats de l’11-M alguns mitjans repeteixen que una proporció significativa de ciutadans, no lluny del 30 %, encara creuen en una, o més, de les múltiples i molt diverses desinformacions, falsedats i teories de la conspiració propagades aleshores sobre els autors d’aquella massacre, mentre d’altres continuen divulgant indecents titulars sobre les ‘incògnites’ que, segons ells, perduren. No hi hagué prou amb la completíssima investigació posterior, policíaca i d’altres fetes per nombrosos investigadors, ni amb la impecable i exemplar sentència judicial que sintetitzà un sumari de 237 toms, confirmada amb tots els mecanismes possibles i dirigida per un jutge que recentment ha dit que no té cap sentit «Continuar discutint coses tan absurdes com si ETA va intervenir, o si hi havia titadine o no... Jo crec que (aquestes tesis insostenibles) han fet molt de mal...». Al contrari, ningú, o gairebé, ha confessat ni disculpat l’exagerada feina de desinformació que acompanyà aquells atemptats de les explicacions més absurdes i inversemblants, sovint en format de pac perquè la desinformació s’escampa millor en companyia d’altres mentides, confusions i mitges veritats sobre el mateix tema.

Algú ha comparat aquesta manipulació mantinguda amb el percentatge semblant de nord-americans que creuen, aparentment segurs i tranquils, que el govern els amaga informació sobre visites extraterrestres i inofensives ximpleries similars, però això no és cap bona idea: els nord-americans tindran molts i bons motius per criticar els seus governants, però (de moment...) no han patit cap govern que, amb la cooperació obligada de molts aparells de l’estat, s’hagi dedicat durant anys a fer creure als ciutadans en impossibles lògics i desbaratades teories de la conspiració, aparentment desinteressades però del tot interessants per als difusors i ensems ocupants del poder. En poques paraules: és cert que vivim en la societat de la informació, la transparència i el dret a la difusió de tot tipus d’idees, però també ho és el revers que cada dia patim més desinformació i més faules, de les innocents com de les altres. I cap exemple millor que el d’aquells atemptats, per als incrèduls.