Apunteu-ho que s’ho paga: el dia 14 de març de l’any 2024, en el ple del Consell de Mallorca, Gili&Gil, tres historiadors innominats i el president de dita institució, el senyor Llorenç Galmés, decidiren suprimir la Diada del 31 de Desembre o, el que és el mateix, descavalcaren el Rei en Jaume de son cavall. Simbòlicament s’entén, perquè sa Majestat va finir al segle XIII i ni els més fantasiosos esperen que es deixi veure novament per la Porta Pintada. Cas de ressuscitar, Mare de Déu!, repartiria més nesples que les que hi ha en el nespler. I amb raó. Certament li han feta blava. Al Rei, dic. No hi ha mallorquí, de l’antigor ençà, que no sàpiga o hagi sentit dir que allò que ens identifica com a poble i ens agermana amb la resta de terres catalanes té el punt de partida en aquella esquadra que va salpar de Salou cap a una Mallorca que era terra almohade. D’aleshores ençà (i n’han llençat, de paletades de terra, damunt la veritat!) l’illa és catalana des de l’òptica històrica, cultural i, en molts de períodes, administrativa. Mallorca, com a cap d’un regne sobirà, és una anècdota. Em plau recordar, per a desorientació de Gili&Gil i de la resta de Caralsoles, que Miquel Dolç, el mateix que va rebre de Franco la Encomienda de Alfonso X El Sabio, escriu, respecte al Regne de Mallorca, que «la seva independència, que mai potser no s’hauria d’haver produït, desapareix, a petició dels mallorquins mateixos, a la batalla de Llucmajor». Queda clar: els mallorquins no tenien cap interès de mantenir aquell regne que era fruit d’una herència testamentaria. Si el senyor Llorenç Galmés trasllada la Diada al 12 de setembre, en record de l’inici del regnat de Jaume II, és per a satisfer aquelles qüestions purament ideològiques tan plaents a l’Espanya que caralsolea. No s’entén d’altra manera. En qualsevol cas, aquest 14 de març proppassat ja forma part de la crònica negra de la política mallorquina, perquè en el ple es digueren més disbarats que paraules. Pensareu: amb el canvi de Diada semblava que s’havien esgotat totes les deus de la més gran insensatesa. Tanmateix, no va ésser així. Gili&Gil insistiren a afirmar que el cop d’Estat feixista de 1936 havia donat peu a «la última cruzada de liberación», sense parar esment en el fet que els suposats llibertadors assassinaren a mansalva, confiscaren béns a mans plenes i trepitjaren tots els codis ètics que dignifiquen la persona. Però això no és tot. Gili&Gil justificaren la seva negativa a retractar-se, tal com els exigia l’esquerra parlamentària, en el fet que els empara la llibertat d’expressió. Ho esperàvem. Des del seu partit, el dels Gili&Gil, feren tot el possible perquè un adolescent anomenat Valtònyc fos engarjolat per cantar (equivocadament o no) el que pensava, però sols faltaria que ells no poguessin escampar més podridura que un ventilador...! Ja ho sabem: l’extrema dreta acostuma a beneficiar-se d’aquells drets universals de la persona que ha combatut històricament (i de quina manera!). Ha estat així, ara i sempre. Vull dir que Gili&Gil no han descobert la pólvora. Mireu aquests versos: «Ab lo nom de llibertat/ vomiten son gran veneno,/ presentant un camp ameno/ per sembrar tota maldat». Podrien haver estat escrits a la sortida del ple esmentat. Però corresponen a un goig imprès a Cervera l’any 1794. La roïndat és cosa de sempre.
Més disbarats que paraules
Palma22/03/24 0:30
También en Opinión
- Todo listo para la inauguración del nuevo Los Rafaeles
- Una joven de 27 años, herida crítica en un accidente a la altura de la UIB
- La motorista en estado crítico tras un accidente en la UIB es una doctora residente de Pediatría en Son Espases
- La Fiesta del Cine vuelve con entradas a 3,5 euros
- Las casas legalizadas en suelo rústico podrán destinarse al alquiler vacacional en el futuro
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
3 de 3 por tercera vez El nacionalismo pancatalanista necesita falsear la historia al carecer de fundamento una desquiciada reivindicación separatista en un régimen constitucional de amplios derechos y libertades en pleno siglo XXI. Le adjunto un copy/pega, en mallorquín, para que vaya comprendiendo que: Sa nostra identitat baleàrica neix, precisament, de voler-mos diferenciar des poble català degut a ses seves demostrades ànsies anexionistes que s’han succeït al llarg de s’història. Durant es Compromís de Casp del 1412, on s’elegeix un nou monarca pes trono d’Aragó, davant ses insinuacions que Mallorca pertany a Catalunya i que, per tant, es catalans decideixen pes mallorquins, s’ambaixador mallorquí Berenguer de Tagamanent proclama davant es parlament català que no hi ha d’haver cap dubte de sa secular diferenciació des quatre territoris històrics: "ès semblant a dubtar si mai es regnes d’Aragó, de València i de Mallorques tengueren Rei, ni cap senyor, ni es Principat de Catalunya, Comte o Príncep". I posteriorment el 17 de juny de l’any 1439, a petició des jurats mallorquins, el rei Alfons el Magnànim, a través des Privilegi de Gaeta, confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca no ès una prolongació de Catalunya: "es present Regne de Mallorques en res del món sia sotmès an es Principat de Catalunya". Per amagar s’històrica diferenciació de Balears respecte de Catalunya sa doctrina catalanista amaga i silencia aquestes expressions de mallorquinitat de segles enrere, com també amaga i arracona s’existència d’una dinastia des reis de Mallorca distinta de s’aragonesa. Es catalanisme precisa de s’uniformitat històrica, cultural i lingüística per imposar-se. Celebremos el 12 de septiembre, las libertades concedidas y no el 31 de diciembre el genocidio acaecido.
Quizás sus sentimientos sean catalanes por delante de lo nuestro (que pena) pero aquí somos y seremos MALLORQUINES tanto si hablamos en castellano como si lo hacemos en Mallorquín. Amamos nuestra tierra y nuestra cultura tanto sea esta en castellano como en Mallorquín. Personas como usted, que parece rinden pleitesía al centralismo catalanista, nos sobran, no las queremos. Estamos cansados de ellas.
2 de 3 Por segunda vez Si se traslada la fiesta al 12 de Septiembre es para celebrar las libertades concedidas por Jaime I y confirmadas por su hijo Jaime II, primer rey del Reino de Mallorca, en lugar de las muertes a manos de las huestes que querían anexionarse las BALEARES. La Carta de Franquesa (Franquicia), la cual constituye el nuevo Reino, el de Mallorca, sobre una base de igualdad, muy avanzada para la época. Tanto es así que no pocos historiadores de los siglos XIX y XX bautizaron a Jaume I con el sobrenombre de "democrático". En ella los caballeros, vieron recortado su poder, mientras que los ciudadanos y payeses encontraron en ella la posibilidad de repoblar un nuevo reino con grandes dosis de libertad. Por ejemplo, sólo recordar aquel derecho abominable: el jus primae noctis, es decir, el derecho de la primera noche –o "derecho de pernada" como era conocido en Castilla– en Mallorca no tenía validez gracias a la Carta de Franquesa. Sólo una excepción en el derecho civil: la prohibición de vender tierras a caballeros y clérigos. Ello quizás para evitar la concentración de grandes propiedades bajo un mismo linaje u orden monástica, pues el rey, claramente, pretendía que en la isla hubiese propietarios libres con tierras libres.
1 de 3 por segunda vez Su fanatismo catalanismo ya es conocido por muchos de los comentaristas de este fórum. Algunos han decidido no debatir su adoctrinamiento genético o adquirido, pero creo que en esta ocasión precisa que se le de una versión diferente de la historia de Mallorca. "D’aleshores ençà (i n’han llençat, de paletades de terra, damunt la veritat!) l’illa és catalana des de l’òptica històrica, cultural i, en molts de períodes, administrativa". Lo que denomina verdades desde el punto de vista catalán, bien se pueden renombrar como mentiras catalanas para alcanzar las ínfulas de grandeza que nunca han tenido los condados catalanes. Destaca para ello las dos invasiones, la del genocidio de 31 de diciembre de 1229 y la Batalla de Lluchmayor (25 de octubre de 1349), hay que añadirle una expedición naval pisana, bajo el patrocinio del Papa, la ocupación de Mallorca e Ibiza en 1117 al mando de Ramón Berenguer III. Dominio que no pudo consolidarse, y las islas tuvieron que ser abandonadas al poco tiempo, al igual que las posteriores de Jaime I y Pedro IV de Aragón. “Si el senyor Llorenç Galmés trasllada la Diada al 12 de setembre, en record de l’inici del regnat de Jaume II, és per a satisfer aquelles qüestions purament ideològiques tan plaents a l’Espanya que caralsolea”.
Celebra dos batallas, a falta de una, con decenas de miles de muertos. La Isla no es catalana; quizá lo sea usted en sus sueños. Para afilar su catalanidad colonial, le recomiendo que estudie mejor la lengua de su metrópoli y evite errores gramaticales como "li (sic) han feta blava".