TW
2

No hi ha cap argument per justificar episodis de racisme. Incorporar l’antiracisme de forma estructural ha de ser sempre una prioritat política irrenunciable, però encara avui segueix sent un repte.
El racisme és un problema gravíssim de la societat, alimentat per l’extrema dreta que no para de créixer, i troba en la ultradreta un espai més on manifestar-se, i de vegades amb l’equidistància de la dreta. Si volem que es faci política pública que previngui i condemni el racisme, cal identificar-lo i mostrar que aquest és un greu problema que afecta a tothom: a les persones que el pateixen directament i les que no, perquè suposa viure a una societat injusta, mancada de valors.

El fet que el racisme ocupi portades i informatius no és habitual, ni molt menys no ha de ser motiu de celebració. Perquè un dels majors perills és, precisament, la invisibilització d’aquestes situacions: no parlar, assenyalar i denunciar el racisme ens incapacita per a erradicar-lo.

El fet migratori té una dimensió social que, sovint, és injustament criminalitzada. L’impacte que té en la visió de la població receptora és igual o pitjor. Parlam tant dels que actualment migren dels seus països, com els que ho van fer fa dècades, així com els seus descendents –que tots plegats són mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers–.

No hi ha res millor per entendre l’altre que conviure amb ell. Si aconseguim que tothom tingui un altre company/a de feina d’origen asiàtic, llatinoamericà o africà, serà més fàcil que la gent entengui que les coses que tenim en comú són moltes més que les que ens separen i que la diversitat és riquesa.

Sembla que alguns s’obliden que moltes de les persones migrants són les qui estan sostenint la vida a la nostra terra, que ara també és ca seva. Persones a diferents àmbits laborals i professionals, que tenen cura de la gent gran i dels infants o que s’encarreguen de les llars, i que són essencials en sectors com la construcció, la collita de la fruita o l’hostaleria, entre d’altres.

La gran amenaça de l’extrema dreta és normalitzar el seu discurs, és normalitzar-los com a un actor més. Com ha fet la dreta d’aquesta terra pactant a diferents institucions i entregant-se a les seves dèries: atacant la llengua, la memòria democràtica i als migrants, volent limitar els drets de les persones nouvingudes. L’extrema dreta no són un actor més, promouen unes idees contràries a la democràcia i als drets humans. Per tant, cal assenyalar-los i deslegitimar-los.

Ahir, dia 21 de març fou el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, ens reiterem, com cada dia de l’any, en el nostre compromís amb la lluita contra la xacra de la discriminació que sofreixen milions de persones a causa del seu origen, el seu color de pell, els seus trets, etc.

Enfront del discurs d’odi i racista de l’extrema dreta que atribueix a la població migrant i a la qual atribueix tots els mals de la societat, hem de treballar i forjar un futur millor, per a continuar construint una societat generadora d’oportunitats, diversa i que avanci en drets de ciutadania per a tothom. Si no aconseguim acabar amb aquesta xacra, no tindrem mai una societat igualitària.