TW
0

En les separacions de parelles amb fills menors, es tendeix a atorgar un règim de custòdia compartida, ja que sol ser el que més beneficia els fills, l’interès dels quals preval per damunt de qualsevol altra circumstància. Però en el cas particular de les Balears, si la separació comporta que un dels dos progenitors traslladi la residència fora de les Illes -amb acord previ o sense-, aquest règim és impossible i s’acorden custòdies exclusives (quasi sempre a favor de la mare, en cas de parelles heterosexuals), amb règims de visites normalment més favorables a l’altre progenitor. Per exercir el seu dret de visita, els menors s’han de desplaçar a les Illes en cas que el custodi tengui la residència a fora. Aquestes visites s’estableixen normalment en caps de setmana alterns i en períodes vacacionals.

Idò bé, en els darrers dos anys, els preus dels bitllets d’avió en caps de setmana i períodes vacacionals s’han incrementat més d’un 80 %, un increment que s’ha de multiplicar pel nombre de fills en intercanvi. A les clares, durant el darrer curs escolar, l’exercici del règim de visites per part dels menors arriba a costar als progenitors prop de 7.500€ anuals en cas que requeresquin d’un servei d’acompanyament, una despesa extraordinària per a una família amb ingressos normals.

Atès que l’exercici dels intercanvis és un dret dels menors que redunda en el seu major benestar, i que a més està fixat per sentència judicial, uns preus com aquests el dificulten enormement i situen els menors en aquesta circumstància en unes dificultats que els discriminen respecte als menors que, en iguals circumstàncies, tenen els dos progenitors vivint en territoris contigus.

Precisament, per evitar aquestes discriminacions cap als ciutadans residents a les Illes existeix el descompte en els desplaçaments entre les Illes i la resta del territori, però s’atorga únicament per raons d’empadronament, i per tant, els menors empadronats a fora de les Illes amb un progenitor resident no se’n poden beneficiar per exercir el seu dret de visita.

La situació descrita no està prevista a la llei. Sembla lògic que el descompte per resident, en un context d’increment molt significatiu dels preus dels desplaçaments, s’hauria de fer extensiu als fills menors dels ciutadans residents a les Balears, i per això, mitjançant aquesta tribuna, s’insta els poders públics a debatre amb el major consens l’oportunitat d’ampliar els descomptes als menors que es trobin en aquesta circumstància.
============08 UHN TRI CAP (11557715)============
En les separacions de parelles amb fills menors, es tendeix a atorgar un règim de custòdia compartida, ja que sol ser el que més beneficia els fills, l’interès dels quals preval per damunt de qualsevol altra circumstància. Però en el cas particular de les Balears, si la separació comporta que un dels dos progenitors traslladi la residència fora de les Illes -amb acord previ o sense-, aquest règim és impossible i s’acorden custòdies exclusives (quasi sempre a favor de la mare, en cas de parelles heterosexuals), amb règims de visites normalment més favorables a l’altre progenitor. Per exercir el seu dret de visita, els menors s’han de desplaçar a les Illes en cas que el custodi tengui la residència a fora. Aquestes visites s’estableixen normalment en caps de setmana alterns i en períodes vacacionals.

Idò bé, en els darrers dos anys, els preus dels bitllets d’avió en caps de setmana i períodes vacacionals s’han incrementat més d’un 80 %, un increment que s’ha de multiplicar pel nombre de fills en intercanvi. A les clares, durant el darrer curs escolar, l’exercici del règim de visites per part dels menors arriba a costar als progenitors prop de 7.500€ anuals en cas que requeresquin d’un servei d’acompanyament, una despesa extraordinària per a una família amb ingressos normals.

Atès que l’exercici dels intercanvis és un dret dels menors que redunda en el seu major benestar, i que a més està fixat per sentència judicial, uns preus com aquests el dificulten enormement i situen els menors en aquesta circumstància en unes dificultats que els discriminen respecte als menors que, en iguals circumstàncies, tenen els dos progenitors vivint en territoris contigus.

Precisament, per evitar aquestes discriminacions cap als ciutadans residents a les Illes existeix el descompte en els desplaçaments entre les Illes i la resta del territori, però s’atorga únicament per raons d’empadronament, i per tant, els menors empadronats a fora de les Illes amb un progenitor resident no se’n poden beneficiar per exercir el seu dret de visita.

La situació descrita no està prevista a la llei. Sembla lògic que el descompte per resident, en un context d’increment molt significatiu dels preus dels desplaçaments, s’hauria de fer extensiu als fills menors dels ciutadans residents a les Balears, i per això, mitjançant aquesta tribuna, s’insta els poders públics a debatre amb el major consens l’oportunitat d’ampliar els descomptes als menors que es trobin en aquesta circumstància.