El far de Ses Salines sempre ha estat un lloc privilegiat de la nostra illa. Pel seu voltant, pots gaudir de passejades acompanyat de la mar i els seus increïbles blaus o de la vegetació típica mallorquina que creix a les roques mentre intentes escapar dels mosquits de la mida d’una mosca, que deixen de ser un inconvenient quan t’atures a observar de nou el paisatge que t’envolta.

No obstant això, a la meva darrera visita vaig trobar-me amb un paisatge lleugerament modificat.

Prop de l’aigua, acompanyades de botelles amb etiquetes escrites en àrab i roba arrebossada d’arena i terra, vaig trobar tres pasteres: una totalment destruïda, una altra a punt de ser arrossegada per les ones i una tercera sobre les roques, d’una peça, com si sempre haguessin estat allà.

Els meus acompanyants i jo ens vam sumir en un silenci compartit, amb certes preguntes sorgint a les nostres ments. ¿Qui havia viatjat en aquelles embarcacions? ¿Quines històries els dugueren fins aquí? ¿Caminaren fins al poble més proper o van ser descoberts abans d’arribar?

No sé si el far havia sigut mai testimoni d’un drama humà com aquest, però per jo, era el primer cop. ¿S’endurà la mar el que queda d’aquestes barques o passaran a formar part de manera indefinida d’aquest paisatge?