Municipios

Costitx: 125 años de noticias

Jordi Fiol, investigador | 16/05/2018

Valorar:

El investigador Jordi Fiol analiza las cuatro épocas que ha vivido Costitx en los últimos 125 años y lo hace poniendo el foco en un topónimo y cuatro personajes que, a lo largo de estos años, han sido noticia en Ultima Hora. El gran hallazgo arqueológico en Son Corró, en 1895; la independencia definitiva de este municipio del Pla, acaecida en 1855; la muerte de la religiosa Margalida Amengual "Cativa", en 1919; y la llegada a la alcaldía de Maria Antònia Munar tras las primeras elecciones democráticas, en 1979, ocupando el cargo hasta el año 2007 siempre con mayoría absoluta, son algunas de las noticias recogidas en este monográfico "Costitx: 125 años de noticias", que también se pueden descargar aquí en versión PDF.

Una mirada enrere

Un topònim i tres personatges marquen a grans trets quatre èpoques de Costitx durant els darrers 125 anys ben presents d’altra banda a les pàgines d’Ultima Hora.

Les troballes de Son Corró el 1895, pocs anys després de la independència definitiva (1855) de Costitx, la mort de na Margalida Amengual Campaner ‘Cativa’ el 1919, anys d’exaltació de la religiositat en una època de magror generalitzada, l’arribada de Maria Antònia Munar a l’Ajuntament en les primeres eleccions democràtiques (1979-2007), sempre amb majoria absoluta, i el retorn de les deixalles del darrer batle republicà Pere Vallespir (2018) defineixen la nostra historia més recent.


Durant els mesos d’abril a setembre de 1895, La Última Hora publica nombroses informacions sobre les troballes de Son Corró destacant la del 7 de setembre: «En 8 de julio se dictó una Real Orden adquiriendo de Juan Vallespir de Costitx, con destino al Museo Arqueológico, varias antigüedades descubiertas en el predio de Son Corró, consistentes en tres cabezas de toro de bronce por 3.500 pesetas».

Els Caps de Bou segueixen sent notícia a aquest diari ja sigui per la reivindicació que en fan les institucions públiques com per la creació dels capgrossos per animar les festes populars.

El 1919, el diari publica la informació La Santa de Costitx ha muerto. El rotatiu publica successives cròniques sobre la mort de na Margalida Amengual Campaner ‘Cativa’, un fet que no tant sols trasbalsà el petit poble del Pla, sinó que també fou un esdeveniment molt comentat a la resta de l’illa. El 1969 segueixen les celebracions amb motiu del 50 aniversari de la seva mort i el 1988 l’Ajuntament la declara filla il·lustre.

Políticament, Maria Antònia Munar marca una etapa (1979-2007) important en el desenvolupament del municipi. Ha governat el poble durant 28 anys amb majoria absoluta. És el temps de Cinco mujeres ‘gobiernan’ Costitx. Amb ella al capdavant de l’Ajuntament comença la modernització del poble. Arriben les inversions, es creen els premis de pintura Vila de Costitx, la fira Costitx en Flor però també les manifestacions en contra del projecte d’autovia Inca-Manacor i comença el declivi amb el seu pelegrinatge als tribunals i finalitza el 2013: «Costitx asimila la encarcelación de su ex alcaldesa».

I recuperam la nostra memòria històrica i el gener de 2018 Costitx celebra el retorn de les deixalles del darrer batle republicà, Pere Vallespir ‘Bubo’, afusellat al cementiri de Porreres.

Aquest especial també ens acosta a notícies curioses com el casament el 1899 d’en Miquel, de 77 anys, amb n’Antònia, de 18, i les picabaralles pròpies de poble.

• Costitx
• Habitantes en 1877: 1.316 personas
• Habitantes actuales: 1.247 personas
• Residentes extranjeros en 1877: -
• Residentes extranjeros actuales: 235 personas
• Densidad en 2017: 81,22 hab/km²
• Superficie: 1.535,42 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 917
• Viviendas familiares actuales: 629

• Cronología: Las principales noticias de Costitx de los últimos 125 años