Municipios

Campanet: 125 años de noticias

Damià Ferrà-Ponç, historiador | 19/07/2018

Valorar:

El historiador Damià Ferrà-Ponç analiza la historia reciente del municipio reflejada en el monográfico "Campanet: 125 años de noticias", y lo hace poniendo el enfoque en los grandes visionarios que han habitado la isla de Mallorca. De Ramon Llull hasta el Arxiduc Lluís Salvador y Antoni Maria Alcover, de quienes destaca un gran legado a pesar de no haber llegado con un reconocimiento expreso de sus contemporáneos, sino más adelante.

El historiador recuerda que en los años en que nació Ultima Hora, Campanet era un pueblo rural en crisis, con menos recursos que habitantes, por lo que muchos se vieron abocados a emigrar o a trabajar "de Sol a Sol" en el campo para subsistir.

La lectura no era una ocupación habitual entonces, cuando en torno al 90% de la población era analfabeta, una situación que iría mejorando con la proliferación de escuelas particulares a principios del siglo XX, con ejemplos como el de la Escola Decroly, destruida en 1936.
Ésta y otras noticias están recogidas en el suplemento "Campanet: 125 años de noticias" tanto en un cronograma "online" como en la versión PDF, que pueden descargar aquí.

Campanet, el poble que volia llegir

Diuen que, a Mallorca, tot dura poc. Som un país que ha tengut grans visionaris disposats a canviar el Món. Ramon Llull en seria la primera mostra. La nostra terra, a més dels utopistes autòctons, n’ha acollit de forans com l’Arxiduc Lluís Salvador. Un altre eixelebrat de dimensions notables com Antoni M. Alcover dedicà la seva vida a fer realitat les seves dèries. Però el millor destí dels visionaris és triomfar dins el fracàs. Llull no convertí els musulmans a la fe de Crist. L’Arxiduc no feu perviure la Mallorca que inventarià. I tampoc en resta gaire cosa del ruralisme abrandat del canonge de Manacor. No obstant això, el corpus lul·lià és encara l’obra magna de la literatura catalana; Die Balearen és un pas obligat per conèixer la Mallorca d’antany; i sense les Rondalles i el Diccionari la nostra cultura popular i la llengua catalana haurien sofert pèrdues. En els tres ha triomfat l’obra, no el somni.


Fa 125 anys, aparegué el diari on escric ara aquestes línies. Llençar un nou periòdic és sempre una aventura. En aquest cas, el triomf ha estat indiscutible: passat més d’un segle, ser el degà dels periòdics d’un país petit i de poca lectura em sembla quasi un miracle.

Com era Campanet el 1893, quan aparegué La Última Hora? La prosa, excelsa i poètica, de Llorenç Riber a La minyonia d’un infant orat ens pot fer caure en la imatge, tan dolça com fictícia, d’una petita vila que vivia feliç dins la seva pobresa en un marc bucòlic. El paradís infantil de Riber té poca cosa a veure amb la realitat del Campanet del seu temps. Campanet era un poble rural en crisi. La població havia crescut molt més que els recursos. I prest gairebé totes les famílies tendrien algun membre que havia partit cap a L’Havana, Bones Aires o França. Els petits propietaris pagesos que havien adquirit terres havien de treballar de sol a sol per subsistir i pagar els imposts i els deutes.

La lectura a Campanet era aleshores una raresa. Saber llegir i escriure era privilegi d’un petita minoria. L’analfabetisme s’hi situava sobre el 90 %. La cultura era transmesa de forma oral. A les tavernes, el diari era llegit en veu alta i després es comentava. Les innovacions arribaven tard i eren rebudes amb recel. Intentem imaginar un Campanet sense tot allò que representà el progrés i la modernitat. Carrers sense asfaltar. Disposar només de l’aigua que has recollit de les teulades i guardat a l’aljub. Cases sense bany ni dutxa... Enmig de tot aquell panorama de pobresa primitiva els campaneters, però, manifestaren una ferma voluntat: ‘saber lletra’. Per això, als inicis del segle XX, proliferaren les escoles particulars que complementaven la magra oferta de l’escola pública. L’afany de disposar de serveis assistencials i escolars dugué alguns grans senyors de possessió a bastir i posar a disposició de les Agustines tot un convent. Aquest afany d’ensenyar i aprendre culminà en l’Escola Decroly, destruïda per la fúria antipedagògica de la sublevació militar de 1936. Però l’impuls d’accedir a l’educació per progressar en la vida superà les tenebres de la Dictadura de Franco. I avui Campanet presenta un nivell de lectura prou notable. N’és un símbol la revista local Campanet. I aquest mateix diari hi té una àmplia difusió on les notícies es complementen amb articulistes de relleu que ens ajuden a anar més enllà dels fets. La història d’un poble i d’un diari de vida llarga i, per ara, amb final feliç.

• Campanet
• Habitantes en 1877: 2.854 personas
• Habitantes actuales: 2.505 personas
• Residentes extranjeros en 1877: -
• Residentes extranjeros actuales: 325 personas
• Densidad en 2017: 72,70 hab/km²
• Superficie: 3.462,38 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 848
• Viviendas familiares actuales: 1.517

• Cronología: Las principales noticias de Campanet de los últimos 125 años