Municipios

Esporles: 125 años de noticias

Onofre Rullan, geógrafo | 03/08/2018

Valorar:

El geógrafo Onofre Rullan explica en su análisis del monográfico "Esporles: 125 años de noticias" los importantes cambios que ha experimentado este municipio de Mallorca entre finales del siglo XIX y principios del XXI.

El paso de una sociedad agrícola e industrial en el marco de una estructura social jerarquizada y rígida que, además, vivía el aislamiento físico, a más de dos horas a pie de cualquier núcleo cercano. La evolución de aquella sociedad estanca hasta el municipio plural, con residentes de que han llegado desde distintas procedencias y con el flujo de comunicación entre Esporles y Palma a partir de los años ochenta, se ha reflejado en las noticias que el Ultima Hora ha publicado en sus páginas durante los 125 años de existencia del periódico. El análisis de Onofre Rullan, junto con un resumen de estas noticias localizadas en el municipio y su ordenación sobre un cronograma forman parte de este especial "Esporles: 125 años de noticias" que también pueden descargar aquí en PDF pueden descargar aquí.

De vendre flassades a vendre Esporles

Entre finals del segle XIX i principis del XXI, Esporles ha viscut canvis tant radicals que no seria reconegut pels habitats de l’any 1893, quan comença el recull de notícies d’UH. Aleshores es compaginava l’activitat agrària i la industrial, les possessions eren propietat de senyors que vivien a Palma, les indústries inicialment estaven vinculades a capitals esporlerins i posteriorment també catalans, les dones no tenien dret a vot, l’estructura social estava fortament jerarquitzada, l’Església era un poder tant o més important que l’Ajuntament, la mobilitat no era motoritzada... tot plegat una espècie de gàbia amb una rígida estructura social on s’hi podia treballar però d’on no era fàcil sortir-ne, ni socialment ni físicament, més de dues hores a peu separava el poble dels nuclis més propers..


125 anys després les coses han canviat molt, l’activitat agrària és més «decorativa» que productiva, la indústria ha desaparegut, moltes possessions pertanyen a estrangers, les dones poden votar, la jerarquia social ja no es mesura localment, l’Església no és tan influent com abans i hi ha un intercanvi diari entre esporlerins que van a fer feina fora i molta gent de fora que ve a treballar a Esporles. I tot això passa en un moment que coneixem perfectament la informació que ens proporcionen les xarxes socials però que ens és desconegut el que ens pugui dir, sentir i informar el nostre veïnat més proper.

D’un Esporles a l’altre no hi hem arribat evolucionant tranquil·lament, les sacsades i travelades han estat freqüents. A finals del segle XIX estava madurant una indústria recolzada encara en els molins hidràulics que es movien gràcies al flux d’aigua de les síquies de la Granja i Canet -recordau que Joan Riutort era originàriament un amo de la Granja- i que, més endavant, es transformaria obrint les fàbriques del poble de Can Campos, Can Fortuny, Son Tries, Can Ribes... La mà d’obra era barata i, per tant, els excedents importants, ho podem veure observat el que ens ha llegat l’Esporles industrial: el passeig, la plaça del Jardí, l’ampla voravia que connecta la Vilanova amb la Vilavella, la Casa del Poble, el Coliseu, l’Església nova...

Quan s’apagà la flama industrial (1962), mentre el turisme es desplegava per les platges d’arena mallorquines, comencà l’èxode cap a Palma. Aleshores el poble es buidava de dia i els autobusos de l’agència de Can Gomes anaven abarrotats cap a Ciutat. Aquí ens van començar a dir que érem un ‘poble dormitori’...

Però aquesta situació començà a canviar a la dècada del 1980 quan la motorització privada es generalitzà. L’agència de Can Gomes començà a perdre clients i els esporlerins també anaven a Palma amb cotxe privat per treballar, comprar o anar al cinema. En paral·lel, amb un flux de sentit contrari, va començar a arribar molta gent externa (perdó) a viure a Esporles i avui en dia, amés, també n’hi ha molta que hi ve a treballar. Esporles, avui, també és ple de dia. Allò de ‘poble dormitori’ ha quedat completament desfasat, convindria cercar un altre adjectiu...

Fins l’any 1962 veníem flassades però, i ara?, què venem? Doncs el mateix Esporles, mirau que ha passat amb les dues escoles antigues, amb les fàbriques de Son Tries, Can Fortuny o Can Ribes, o d’on són majoritàriament els usuaris del passeig. Potser algun dia entendrem que quan vens ca teva deixes de tenir alguna cosa més que una casa, és com passar de vendre flassades a vendre les fàbriques de flassades.

• Esporles
• Habitantes en 1877: 2.481 personas
• Habitantes actuales: 4.942 personas
• Residentes extranjeros en 1877: -
• Residentes extranjeros actuales: 280 personas
• Densidad en 2017: 140,13 hab/km²
• Superficie: 3.526,55 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 567
• Viviendas familiares actuales: 2.263

• Cronología: Las principales noticias de Esporles de los últimos 125 años