Municipios

Puigpunyent: 125 años de noticias

Tomeu Català, rector de Puigpunyent | 16/08/2018

Valorar:

Tomeu Català, rector de Puigpunyent y reconocido en en Mallorca por su lucha contra la drogadicción a través de Projecte Home, repasa en este monográfico "Puigpunyent: 125 años de noticias" los principales acontecimientos que han sido tema de actualidad en el día a día de este pequeño y tranquilo municipio. El párroco presta especial atención a un suceso ocurrido en 1957, cuando un avión se estrelló bajo la colina del Penyal des Pont y cómo la solidaridad de los vecinos se vio compensada por la dirección del Aeropuerto de Palma, más adelante, con numerosos puestos de trabajo para personas del pueblo, provocando un cambio de paradigma económico en aquella población que hasta entonces dependía de los señores terratenientes que poseían las fincas de la zona.

Con la autoridad que le confieren sus más de 26 años como párroco local, Tomeu Català deja constancia también de los colectivos y reivindicaciones que han contribuido a conservar el carácter de Puigpunyent y espantar el peligro de convertirse en uno de tantos pueblos dormitorio como existen en Mallorca: el colegio, la guardería, los equipos deportivos, la escuela de música o la de adultos, coro, grupos de teatro, entre muchos otros. En estas líneas encontrarán el análisis del rector, las noticias publicadas en Ultima Hora durante los últimos 125 años y la versión en PDF del monográfico "Puigpunyet: 125 años de noticias", que pueden descargar en PDF aquí.

Puigpunyent

Puigpunyent, poble, no sols dormitori

Al llarg dels 125 anys d’història d’Ultima Hora, ha publicat moltes notícies sobre Puigpunyent i aquí en trobareu una selecció. Jo voldria remarcar-ne una i fer una petita reflexió, vinculant-ne un bon grapat d’aquesta selecció que apareixen avui publicades. Al novembre de 1957 cau un avió al peu des Penyal des Pont. La reacció de la gent del poble de Puigpunyent va ser d’una solidaritat impresionant. De nit i de dia. Fruit d’aquest fet es va possibilitar, com agraïment de la direcció de l’aeroport, que moltes persones del poble trobassin un lloc de feina fora del poble; ja que la feina que podien donar les possessions que enrevolten el poble, tot el poble, dins la vall, més bé era cada vegada més reduida, limitada i sacrificada.

Puigpunyent


Que moltes families tenguessin assegurat un sou a final de mes, a poc a poc, va anar fent canviar de mentalitat. I aquest sou no depenia del senyor d´aquella o l´altre possessió, sinó de la feina que es feia fora del poble; amb relació amb molta altre gent i per tant amb confrontació de distintes idees.

Junt amb aquest fet jo voldria remarcar una cosa que des de el principi me va venir de nou, a mi que som de poble des pla. Molta gent d’aquí parla de sa corterada. Aquell tros de terreny que un té i valora. És clar que un poble, a una vall, rodetjat per possessions, no hi ha molt de terreny per poder expandir-se. I tenir-ne un tros té el seu valor. Tenint en compte els kilòmetres que ens separen de Palma, molt facilment Puigpunyent podria ser sols un poble dormitori. I jo pens que és molt més. Així ho he viscut durant aquest més de vint i sis anys que som aquí. Me sent molt de Puigpunyent, no sols perquè me fessin fill adoptiu del poble, sino per lo bé que mi trob.

I crec que segueix essent poble per tota una serie de motius. En diré alguns: Si bé és veritat que ha augmentat, relativament la població dels nousvingut, aquests no fan un ‘guetto’ especial i separat. Ens hem implicat en moltes coses del poble. Crec que puc dir que un perill gros que existia degut a la geografia i a altres, s’ha afrontat i superat.

Els responsables han tengut una cura especial perquè no hi hagués un boom de construcció i així no hi hagués una ‘invasió’ desorbitada de persones que venguessin sols per dormir i fer la vida a uns altres llocs, ademés de la feina. Les mogudes que la societat civil puigpunyentina ha fet durant tots aquest anys i que Ultima Hora ha deixat constància. No sols de protesta, sino de reivindicació i de reafirmació del poble.

Vull afegir també, només citant, una serie de fets grupal que estic convençut han ajudat a fer poble, com són l´escola, l’escoleta, els intents de fer equips, especialment de futbol, basket, futbol sala o petanca, l’escola de música, la parròquia, l’escola d’adults, el gall de foc, el cor, l´associació de persones majors, la fira, la celebració durant dos anys del campionat de Balears de natació, els grups de teatre, el casal de joves, la residència, els mercadets, la revista Galatzó, l’escola de ball…

Jo crec que cap d’ells en exclusiva però tots d’una manera o altra han ajudat a fer de Puigpunyent poble.

Puigpunyent
• Habitantes en 1877: 1.579 personas
• Habitantes actuales: 1.997 personas
• Residentes extranjeros en 1877: 2 personas
• Residentes extranjeros actuales: 396 personas
• Densidad en 2017: 47,23 hab/km²
• Superficie: 4.228,08 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 418
• Viviendas familiares actuales: 905

• Cronología: Las principales noticias de Puigpunyent de los últimos 125 años