Municipios

Escorca: 125 años de noticias

Pep Barceló, arxiver de Lluc | 05/09/2018

Valorar:

Pep Barceló, arxiver de Lluc, explica en su análisis del monográfico "Escorca: 125 años de noticias" los importantes cambios que ha experimentado este municipio de Mallorca entre finales del siglo XIX y principios del XXI. Se trata de una oportunidad para recordar o descubrir cómo ha cambiado la vida en esta población en los últimos años. ¿Qué preocupaba a la sociedad hace años?

El análisis de Pep Barceló, junto con un resumen de estas noticias localizadas en el municipio y su ordenación sobre un cronograma forman parte de este especial "Escorca: 125 años de noticias" que también pueden descargar aquí en PDF pueden descargar aquí.

Escorca

La vida al Terme de Muntanyes

Parlar de notícies d’Escorca durant segles ha estat sinònim de parlar de Lluc. Antigament conegut també amb el nom de Terme de Muntanyes (tal como apareix al Còdex Català o Llibre de Repartiment del Rei en Jaume en 1232) té unes particularitats que el distingeixen d’altres llocs precisament per la manca d’elles.

Escorca


Uns dels fets diferencials és que no té carrers, l’única adreça coneguda es diu la Plaça dels Pelegrins. Als anys seixanta del passat segle hi hagué un ‘projecte d’urbanització’ que pretenia que dita plaça es digués Paseo Generalísimo i altres carrers que el creuaven amb noms com General Goded i consemblants. Sortosament aquests plànols romanen gairebé custodiats com a cosa exòtica dins la paperassa de l’arxiu del Santuari. No pot bravejar de p oder oferir un menjar típic de la contrada, ni indústries típiques, i llevat de la botiga de Ses Mides, un forn i una farmaciola – assistència sanitària un metge que hi va unes hores un dia a la setmana - poca cosa més es pot trobar, ni tan sols una tenda de telefonia mòbil que sembla que n’hi ha d’haver per tot arreu. Temps enrere el que podríem dir indústria foren les sitges de carbó i les cases de neu.

La singularitat del paisatge i la dificultat de comunicacions no facilitava que els esdeveniments de Lluc i el seu Santuari arribassin a altres indrets. El periòdic Ultima Hora ja en 1893 ens assabenta de la construcció d’un tros de carretera entre Inca i Lluc. A les seves pàgines en 1897 també podem llegir la pretensió dels successors dels primers patrocinadors del Santuari, reclamant els seus suposats drets hereditaris, drets que després de setze anys de discussions havien quedat totalment desacreditats al segle XV. Al final, com també ens indicava Ultima Hora el setembre del mateix any 1897, per reial orde, es va procedir a la incautació de tots els bens. En 1908 publicaven la Pastoral del bisbe Campins, gran patrocinador del Santuari que va pujar a Lluc juntament amb els arquitectes Guillem Reynés (Mallorca) i el modernista Gaudí (Reus).

Aquesta editorial es fa ressò dels atemptats ecològics de sa Calobra així com de la sentència del Tribunal Suprem declarant il·legal la urbanització Es Guix que, no només està edificat en terrenys considerats rústics i protegits, sinó que des de fa anys s’abasteix de tota l’aigua de la font de Son Amer, que havia de moure el molí medieval i arribar fins al Santuari que és el seu vertader propietari.

Forçosament s’hi ha d’afegir el seguiment del cap de fibló de setembre de 2012 fet per aquesta publicació. És difícil, per qüestió d’espai, sintetitzar tot quant voldríem dir sobre Escorca i Lluc, només podem agrair al diari Ultima Hora els seus esforços per anar publicant les notícies rellevants de la nostra contrada.

Escorca
• Habitantes en 1877: 245 personas
• Habitantes actuales: 217 personas
• Residentes extranjeros en 1877: -
• Residentes extranjeros actuales: 30 personas
• Densidad en 2017: 1,56 hab/km²
• Superficie: 13.909,40 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 78
• Viviendas familiares actuales: 174

• Cronología: Las principales noticias de Escorca de los últimos 125 años