Robert Creeley a Banyalbufar

Teresa Arbós | 05/09/2010

Valorar:

La Serra de Tramuntana ha estat llar de nombrosos escriptors d'arreu del món. El cas de Robert Graves, que va viure a Deià i des d'allà va produir una extensa obra poètica i narrativa, n'és el cas més conegut, tant per la vàlua del literat com per l'arrelament del personatge a la nostra illa. Però el cas de Graves no és únic. D'una manera o d'una altra, escriptors de tot el món han trobat en algun racó de la Serra de Tramuntana un lloc especial, on passar uns dies de vacances o un període determinant de la seva vida, un taller per escriure o un refugi on aïllar-se del món. Agatha Christie i Formentor, Rubén Darío i Valldemossa... són ja noms indissolubles.

Però n'hi ha alguns que han passat més desapercebuts, literats amb menys projecció mediàtica però amb una obra literària i una vida professional d'una qualitat indubtable.

Aquest és el cas de Robert Creeley, que va viure a Banyalbufar entre el 1952 i el 1955.

Però, qui era realment Robert Creeley?

Robert Creeley nasqué el 21 de maig de 1926 a la ciutat d'Arlington, a l'estat de Massachusetts, als Estats Units, i morí a Odessa (Texas) el 30 de març de 2005. És conegut per la seva poesia, però també es dedicà a la prosa i, fins i tot, a l'edició. Fou professor d'humanitats i literatura a les universitats de Buffalo (Nova York) i a la Universitat de Brown, a Providence (Rhode Island). Com a poeta se l'associa a la Black Mountain, una escola que tenia les arts i les humanitats com a principal eix de l'ensenyament. L'escola hagué de tancar però deixà tot un corrent artístic que n'adoptà el nom.

“En aquells anys, vaig perdre un 'jo' i en vaig trobar un altre”, recordava Robert Creeley dels seus anys a Mallorca

A més de la Black Mountain, el nom de Creeley també està unit als d'Allen Ginsberg, Jack Kerouac o Jackson Pollock, amb qui compartí amistat.

Arribà a Mallorca el 1952, aconsellat pel poeta anglès Martin Seymour-Smith, amb qui mantenia una relació epistolar, atret per la pau i la calma que s'hi respirava però, sobretot, pel baix cost de la vida que suposava habitar-hi per a un nord-americà. Creeley ho explica molt clarament: “A la primeria de la dècada de 1950, semblava que es podia viure a Mallorca per un no res... tot i que aquest “res” molt sovint era més del que tenia qualsevol dels nostres amics allà. Però era un lloc on els nostres problemes habituals eren absents. A més a més, tot era tan encantador, la presència física tan insistent i d'una meravella tan transformadora!...”.

preload
Interior de l'Hostal Baronia. Capçalera: Banyalbufar, a la dreta l'Hostal Baronia avui, on Creeley va romandre.

Interior de l'Hostal Baronia. Capçalera: Banyalbufar, a la dreta l'Hostal Baronia avui, on Creeley va romandre.

08-08-2010 | Grabriel Lacomba

Però la seva estada a Mallorca no va ser tan idíl·lica com es pot pensar. La relació amb la seva esposa, Ann McKinnon (que per cert era qui tenia els diners amb els quals vivien), estava ja molt deteriorada i acabà per trencar-se del tot. “En aquells anys, vaig perdre un 'jo' i en vaig trobar un altre, vaig perdre una família que em semblava estimar, l'únic que em semblava meu”, explicà molts anys després Robert Creeley.

Dels tres anys que va viure a Mallorca, el poeta americà visqué els dos primers a Banyalbufar, en un petit apartament de la Baronia, i el darrer any, quan ja s'havia divorciat, se'n va anar a viure a la Bonanova, que en aquella època encara era un nucli ben definit i separat de Palma.

Robert Creeley compartí amistat amb Jack Kerouac, Allen Ginsberg i Jackson Pollock

Durant aquest temps, Robert Creeley va escriure nombrosos poemes i algunes narracions, que el 2001 el Consell de Mallorca va reunir al volum bilingüe anglès/català Escrit a Mallorca: poemes i relats. També va fundar a Mallorca el segell editorial Divers Press, i la revista The Black Mountain, que reuní textos de nombrosos autors sorgits a l'entorn d'aquest moviment. Finalment, també li podem atribuir la “paternitat mallorquina” a la novel·la The island (L'illa), a pesar que no l'escriví a Mallorca. En aquesta novel·la, Creeley narra els anys de l'estada a Mallorca i se centra en la ruptura de la seva relació amb Ann McKinnon.

El cert és que Robert Creeley com a assagista, narrador, editor i, sobretot, com a poeta, ha deixat una forta petjada en la literatura feta als Estats Units durant el segle XX. En aquesta petjada, hi ha, de segur, un poc de terra de la Serra de Tramuntana.

------------------------------------------------------------------------------

“Quin plaer més profund em fa, veure ara, en aquesta llengua de la qual llavors només podia sentir la fascinació dels sons, les paraules que vaig escriure aquells anys en aquell indret! Vaig aprendre tant de Mallorca, no només del meu art, sino també de la vida i del món que podia confiar a trobar! En aquest sentit, 'som de Mallorca' per sempre”, escrigué Creeley al pròleg del llibre sobre la seva obra mallorquina que edità el Consell de Mallorca l'any 2002.